L'agressió sexual d'una nena d'onze anys per part de nois menors d'edat, alguns d'ells menors de catorze, és una evidència més de la involució en matèria d'igualtat, de l'enorme dificultat que, com a societat, tenim per eradicar el masclisme, no només present sinó també exhibicionista.
I sense voler excusar ni un gram la responsabilitat de tots i cadascun dels menors, segurament ells també són víctimes d'un sistema de valors segurament heretat per la família, l'entorn, la societat i les circumstàncies.
Els menors de catorze anys que van participar en l'agressió sexual a la nena d'onze no se'ls pot imputar cap delicte i aquest fet ha alimentat el debat sobre si caldria canviar la llei per la percepció que, al capdavall, restaran impunes, lliures de càstig.
No hauria de ser així, seria un greu error que pel fet que no se'ls pugui imputar cap delicte es creiessin immunes, que per més que violin no els hi pugui passar res.
Si no els hi pot caure el pes de la llei, amb les eines de rehabilitació que la llei també preveu privació o limitació de la llibertat a banda, sí que els hi hauria de caure el pes de programes i accions de caràcter socioeducatiu, sobre ells i, segurament també, sobre el seu entorn.
Que nens menors de catorze anys violin una nena d'onze anys (i ho gravin i ho difonguin) és una evidència més de la involució en matèria d'igualtat; que el vídeo de la violació el veiessin molts altres nois, alguns d'ells majors d'edat, i ningú excepte el germà de la nena ho denunciés, és una alarmant evidència de fins a quin punt el masclisme és tolerat.
I aquí sí que hi ha molta sensació d'impunitat... Aquí sí que caldria fer canvis legislatius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada