L'Internet dels anys noranta, del segle passat, naturalment. Així és com podem definir, avui en dia, el teletext, un servei d'informació que s'emetia, i s'emet encara avui, a través del senyal de la televisió. Per estrany i sorprenent que ens sembli el teletext segueix essent un servei utilitzat a Espanya, ben entrat al segle XXI, per més de dos milions de persones!
Haver utilitzat, al seu dia, el teletext és una d'aquelles coses que revela en quina generació es pertany, assenyalant especialment als de la Generació X i als de l'anomenat “baby boom” anomenats avui “boomers”.
El teletext era, i és encara, un canal d'informació que a banda de consultar l'actualitat (darreres notícies, resultats esportius, predicció meteorològica, etc.) també incloïa informació com l'horòscop i, naturalment, la programació de la televisió.
El funcionament era molt senzill i, situats a l'inici, cada pàgina d'informació tenia un número de tres xifres, que tan sols havies d'indicar amb el comandament a distància. Recordo que d'algunes pàgines em sabia el número d'accés de memòria!
A banda de la informació també incorporava un sistema de subtítols que se sincronitzava amb la programació que s'estava fent. Fins i tot podies navegar pel teletext amb la informació sobre impressionada en l'emissió o bé dividint la pantalla en dues finestretes, una per l'emissió, l'altra pel teletext.
Creat per la BBC anglesa anys setanta del segle passat a Espanya va arribar l'any 1988 i als anys noranta va viure la seva època d'esplendor, fins que Internet va anar entrant a poc a poc a les nostres vides i a les nostres cases, fins i tot conquerint els televisors amb els Smart TV.
Internet ha arraconat el teletext, però no l'ha matat; el teletext encara segueix donant servei i al voltant de dos milions de persones el segueixen consultant a Espanya. Com el transistor a piles o el diari en paper el teletext resisteix amb la seva senzillesa, la seva paleta de colors bàsica i la facilitat del seu ús.
Segurament resisteix encara per una qüestió generacional, com hauria de resistir més l'atenció bancària presencial i personalitzada o l'atenció telefònica sense missatges gravats i inintel·ligències artificials (o artificioses) responent.
Embriagats de tecnologia i de realitat virtual sembla que, tristament i per moments, perdem el món i la realitat de vista, la realitat analògica que funciona sense dades ni connexió a internet, la realitat de persones, no sempre grans, que se senten excloses víctimes de la bretxa digital.
El teletext, al segle XXI, a banda d'un vestigi del passat és un símbol de resistència.
Article publicat al número 114 de la revista Parlem de Sarrià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada