Tornar sense tornar

Les de l'estiu de 1995 van ser les meves primeres vacances pagades! Mesos enrere havia signat el meu primer contracte indefinit, després del que tenia com a becari, i encara avui conservo, tot i que sense triennis si sexennis ni res que s'hi assembli, aquella antiguitat.

Però tornem a les vacances! Feia encara no mig any que treballava d'educador en un Centre Residencial d'Acció Educativa, i quan les meves primeres vacances pagades estaven a punt d'esgotar-se recordo que vaig tenir un dubte, un moment de debilitat: després d'aquestes setmanes desvinculat del dia a dia de la feina em preguntava... sabré tornar a treballar?

Jo aleshores, naturalment, amb vint-i-un anys acabats de fer i amb poca experiència, tenia molt per aprendre, més del que ja sabia, i suposo que per això va surar aquesta inquietud. I sí, vaig tornar a saber treballar, sobretot perquè formava part d'un gran equip del que vaig aprendre molt, i del que en tinc un gran record.

Vint-i-cinc anys després de les meves primeres vacances pagades és una altra la inquietud que ha surat aquests darrers dies, la inquietud de tornar sense tornar!

Avui, com tanta altra gent aquests dies, he tornat a la feina i ho he fet com no ho havia fet fins ara: sense sortir de casa! Tot plegat, ho reconec, se'm fa estrany...

Fins ara la tornada a la feina, en el meu cas els darrers tretze anys a l'oficina, era sinònim del retrobament amb els i les companyes de feina, de fer un petit comentari, a mode de titular, de les vacances i de l'alegria, mandra o resignació de tornar a la feina, de fer un vol per l'oficina per veure qui fa cara de ser-hi de fa setmanes, qui acaba de tornar i qui fa cara de tenir, encara, dies de vacances per gaudir!

Aquest matí a primera hora he entrat a l'estudi de casa, que aquests darrers dies he endreçat, he encès l'ordinador i he fitxat amb el mòbil; he obert el correu electrònic, he començat a planificar tasques, reunions, cites, he fet algunes trucades... He tornat a la feina sense tornar a l'oficina, i tinc la sensació que tornar així no és tornar del tot.

Aquesta setmana, sí o sí, un dia tornaré a l'oficina, ni que sigui per un moment, per una estona, i encara que és molt probable que quasi no m'hi trobi a ningú, em sembla que, aleshores sí, tindré la sensació d'haver tornat plenament de les vacances...