dimarts, 17 de març de 2020

Sóc només el 25%!


Aquests dies de confinament i restriccions jo també faig teletreball. Per mi no representa cap novetat, doncs ja fa uns anys que el teletreball forma part del meu dia a dia laboral. De fet, en un dia laboral normal i insípid, la meva jornada laboral comença a casa, via teletreball, i després segueix a l'oficina per, alguns dies, seguir a casa...

Ja fa uns anys que la meva entitat disposa de la tecnologia que permet que jo, també d'altres companyes i companys de feina, puguem fer teletreball; la màgia es produeix gràcies a un enllaç, un accés instal·lat al meu ordinador personal de casa que em permet connectar amb el servidor remot on hi ha tot el que tinc en el meu ordinador a l'oficina: correu, carpetes, documents...

Dic màgia perquè per a mi ho és, i per més que m'ho expliquin, no li sé veure el truc!

En el meu cas, doncs, no ha fet falta ni procés d'adaptació ni res, simplement engegar l'ordinador i accedir al servidor remot amb les meves credencials.

Aquests dies de confinament són moltes les persones que afrontaran, potser per primera vegada, l'experiència del teletreball, i hi ha qui fins i tot s'atreveix a aventurar que aquesta situació permetrà donar-li un major valor...

Sigui com sigui, el teletreball és una mesura que no totes les persones treballadores tenen al seu abast, i en el meu cas, que treballo en una entitat social, sé que sóc un dels pocs privilegiats que poden fer-lo; bé, més que jo, és el meu lloc de treball, que permet que jo el pugui fer.

I si cada sector és un món, la realitat del món del tercer sector social és que per a la majoria de les persones que hi treballen el teletreball és un miratge, ja que, segons dades de l’Anuari de l’Ocupació elaborat per La Confederació, l'atenció directa (aquí el teletreball és un a quimera) és la principal activitat del tercer sector i representa entre el 70 i el 75% de les persones que hi treballen.

La majoria de les persones que treballen a la meva entitat ho fan en serveis residencials oberts totes les hores del dia, tots els dies de l'any, serveis que aquests dies també estan afectats pel confinament i les restriccions; la gestió a nivell de recursos humans d'aquesta situació, com en altres serveis socials i sanitaris, esdevé un repte majúscul, un autèntic trencaclosques sense solució, donada la facilitat que una peça no encaixi.

Aquests dies els recursos humans de la meva entitat semblen mariners tapant vies d'aigua per mantenir el vaixell flotant, els recursos humans i tot el personal tècnic i de servei dels centres residencials que tenim! I no només aconsegueixen que el vaixell suri, sinó que alhora fan que segueixi el seu rumb, tot i les dificultats.

Jo formo part, només, del 25% de les persones que treballem al tercer sector social i que potencialment podem accedir al teletreball; m'ho dic per no perdre la perspectiva, m'ho dic, us ho dic, per no perdre de vista la realitat...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada