XLVI
A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.
Salvador Espriu. La pell de brau (1960)
En motiu de l'Any Espriu aquest 2013 cada divendres he publicat un poema de Salvador Espriu al bloc i cada dia un fragment de poema a Twitter.
Aquest és el darrer divendres de l'Any Espriu i, com a tal, finalitza amb aquest poema la publicació de poemes de Salvador Espriu que he fet al llarg d'aquest any 2013.
El divendres 4 de gener de 2013 vaig publicar el primer i en l'entrada explicava que tenia entre les meves mans un exemplar de les Obres Completes de poesia que el 1968 va publicar Edicions 62 i que el 6 d'agost de 1972 la meva mare va regalar al meu pare, per a celebrar el seu Sant!
Doncs avui, per cloure aquesta sèrie de publicacions de poemes de Salvador Espriu en motiu de l'Any Espriu, tinc a les meves mans un exemplar de "La pell de brau". Sí, ja sé que hi ha molt d'Espriu més enllà de "La pell de brau", però aquest és un exemplar molt especial.
És una edició d'ús privat, tal com s'indica a la segona pàgina, i a la primera hi ha escrit, amb bolígraf, el nom del meu pare, Just Casero, acompanyat d'una data: "16-2-65". En algunes pàgines hi ha anotacions fetes a llapis. Aquesta edició, d'aparença més mecanografiada que impresa, és del Seminari de Girona, on en Just va estudiar-hi del 1957 al 1966.
Aquesta n'és la portada, on hi ha escampada, en efecte, la pell de brau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada