Deixar de canviar l’hora

Aquest cap de setmana hem "guanyat" una hora, tot i que potser considereu que en realitat hem recuperat la que vam "perdre" a la primavera. Sigui com sigui, dissabte a la nit el canvi d'hora ens va regalar una hora més, una hora extra que potser vau aprofitar per dormir una mica més, o per esmorzar sense presses o, simplement, per badar sense sentir-vos culpables... 

És clar que aquesta hora de més també podria servir per fer allò que sempre deixem per a més endavant: trucar algú que fa temps que no veiem, començar a llegir aquell llibre que se'ns resisteix, endreçar l'habitació o el racó dels mals endreço... Una hora pot donar per molt, o per res, segons com i amb què la invertim.

Cada any, quan arriba el canvi d'hora, ens preguntem per la seva utilitat, i ens preocupem pels efectes que ens provoca (en la son, en l'energia, etc.) i el temps que necessitem per adaptar-nos-hi. I tant si ens ho pregunten com si no, el canvi d'hora sobretot ens permet posicionar-nos, no només en la preferència d'horari (equip horari d'estiu vers equip horari d'hivern), també respecte a la necessitat de mantenir els canvis, o de deixar de canviar l'hora dues vegades l'any. 

Personalment, jo soc partidari de deixar de canviar l’hora, i si cal escollir, jo prefereixo l’horari d’estiu, el de les tardes llargues i la llum que s’allarga fins al vespre, tot i que reconec que, si l’únic camí per deixar de moure les agulles del rellotge és quedar-nos amb l’horari d’hivern, l'acceptaria i abraçaria sense problemes.

I més que l'horari d'hivern o el d'estiu, potser el que caldria fer és ajustar-nos d’una vegada al fus horari que realment ens correspon, que ja fa massa anys, dècades, que vivim desfasats, i per això dinem i sopem tard, dormim menys del que toca i sovint ens llevem amb la sensació d’anar, més que a contracorrent, a contrallum.