dimarts, 14 de gener del 2020

Serra Bularó


Aquest diumenge quasi hem enllestit la recollida d'olives a Serra Bularó, un dels olivars més bonics de veure, i per a veure, i alhora més exigents a l'hora de treballar!

Disposat en feixes i coronat amb una majestuosa rocalla, l'olivar es mostra a qui el veu des del camí, vestigi encara supervivent dels conreus que, dècades enrere, poblaven tantes feixes ara totalment ermes. L'olivar fa goig i fins i tot es deixa veure des de la capriciosa carretera que volta la Torre del Mas Bell-lloch.

Quan s'hi treballa i el dia és clar, com aquest diumenge, l'olivar convida a fitar la vista a tot l'Empordà que des d'allà s'abraça, des dels Castellars a mà esquerra fins a la perenne silueta del bisbe mort (amb el Castell de Torroella de Montgrí fent d'anell episcopal) que des de qualsevol punt mínimament enlairat de Cantallops es pot veure clarament, i des d'alguns altres fins i tot es pot veure Empuriabrava i, al fons a la dreta, Rocacorba!

Els olivars planers, la majoria, són de més bon treballar; en aquest el meu oncle fa gala de la seva destresa menant el seu petit tractor, fent-lo pujar feixes amunt per carregar-lo de caixes d'olives que aniran feixes avall per omplir el remolc que bolcarà al trull d'oli; tractor que després de la recollida (i d'escatir les oliveres), com a la resta d'olivars, el llaurarà pacientment com qui pentina rínxols...

Des de l'olivar de Serra Bularó estant pensava si el meu avi matern, quan s'hi enfilava per treballar-lo, també es prenia un moment per fitar l'horitzó i pensar en les seves coses, aquelles que quasi només tractem amb nosaltres mateixos...

És curiosa la capacitat d'introspecció que tenen els indrets elevats, els que permeten veure les coses amb una perspectiva diferent...

Aquest diumenge, però, era dia per fixar la mirada a les branques colgades d'olives per fer caure els apreciats fruits negres, en aquesta ocasió, als borrassos convenientment estirats sota les oliveres.

Aquesta setmana els meus oncles (els autèntics herois) acabaran de recollir les olives, després de quasi tres mesos de fer-ho dia sí, dia també...

1 comentari: