Teníem previst anar-hi a finals de desembre, però el mal temps, sobretot la pluja, ens ho va impedir. Finalment hi vam anar el passat diumenge 18 de gener.
No recordo quan va ser la primera vegada que vaig collir olives. Recordo, però, que de petit, a l'hivern, anàvem a collir olives amb els avis i l'àvia, que és qui estava per nosaltres, ens donava un duro (5 pessetes o, actualment, 3 cèntims d'euro!) per cada pot de Nesquik que omplíem. Malgrat a casa sempre preníem ColaCao, a Cantallops hi havia Nesquik amb aquell antic pot metàl·lic amb un tap a pressió (feia clic!). Aquell pot feia de bon omplir i, sobretot, portar... Aleshores collíem les olives d'una a una i la recompensa d'alguns durets, que probablement després gastaríem en llaminadures, era suficient per tenir-nos entretinguts collint olives i omplint el pot.
No recordo quan vam deixar d'omplir pots de Nesquik i rebre un duret per cada pot ple... però d'olives no n'hem deixat de collir... Però ara, des de fa anys, no les collim ajupits una a una...
Hi ha dies, sobretot alguns caps de setmana, que collir olives és un esdeveniment familiar; entre setmana prou que hi feinegen els meus oncles... Són varis els olivars i, per tant, són moltes les olives (segons l'anyada) que cal recollir. El destí de les olives és un trull d'oli de Cabanes, on la majoria seran bescanviades per oli.
Per bé que els mesos forts de feina són els d'hivern, als olivars hi ha feina al llarg de l'any. Cal deixar l'olivar i les oliveres en condicions per la collita. A l'hora de collir les olives caldrà fer caure les que s'han resistit a les tramuntanades. Hi ha qui diu que cal esperar que madurin prou per què el vent les faci caure, però també és cert que el factor temps hi intervé, sobretot si a finals de gener el trull comença a tancar l'activitat.
Cal batre les oliveres manualment, amb la perxa tradicional i, sobretot, mecànicament, fent tremolar les branques per fer caure les olives a terra. També cauen fulles, naturalment...
Hi ha qui, fent caure les olives, situa sota les oliveres una xarxa per recollir-les; no és el nostre modus operandi, aquest... Nosaltres, amb les olives a terra, al voltant de les oliveres, pentinem el negre mantell d'olives amb una màquina que les va recollint... Per ser eficients és necessari que l'olivà estigui ben llaurat i el terreny en òptimes condicions. Malgrat tot a l'olivà pot haver-hi alguns clotets que, si hi cauen olives, la màquina no les recollirà; les opcions són dues: o bé es cullen a mà o bé, amb l'ajuda d'un bufador, es fan fora del clot.
El bufador també va molt bé quan les olives cauen sobre un marge, així com per espolsar les fulles... Les fulles, però, no són gran problema, doncs ara les olives no es garbellen. Recordo que anys enrere, abans de dur-les al trull, calia garbellar-les, separar-les de les pedretes, branquillons i fulles...
La màquina és excel·lent!. És tan simple com efectiva!.
Res més que un cilindre amb pues que gira sobre un eix; davant el cilindre una petita gaveta que recull les olives que el cilindre ha anat punxant de terra. Amb un o dos mànecs (depèn de la màquina) s'empeny la màquina com qui sega o, si voleu, passeja un cotxet!. La tracció de la màquina, com veieu, és purament animal!.
La qüestió és fer passar el cilindre per un mantell d'olives, millor de fora cap a dins l'olivera, evitant trepitjar les olives encara no recollides. A mesura que es van fent les passades la gaveta s'omple i es va buidant en petits cabassos... i dels cabassos a les saques!.
Hi ha feina per tothom!. Uns es dediquen a batre les oliveres per fer caure les olives, hi ha qui passa el bufador i els altres les cullen amb les màquines i, quan convé, manualment. I així anant pentinant l'olivar, omplint cabassos i més cabassos i saques d'olives.
La Verneda, Serra Gumbau, Serra Volaró, les Serres, la Carretera, el Quintà, la Rua... olivars més grans o més xics, alguns amb feixes, d'altres amb el record de la vinya que hi havia anys enrere... Per nosaltres anar-hi un dia, dos, tres... és un esdeveniment, és entretingut, és divertit... Pels meus oncles, com tanta altra gent de pagès, anar-hi després, en el cas del meu oncle Miquel, del jornal a la granja, és una obligació, una responsabilitat, un segon jornal que no sempre és prou reconegut...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada