dilluns, 3 de juny de 2019

Benvinguts a pagès

Aquest cap de setmana he anat a pagès...

De petit a pagès hi anava quasi cada diumenge, a pagès, i especialment a l'estiu, quan passava part de les vacances amb els meus avis materns.

Al costat de la cort de la mula, que més tard va ser un d'un ruc, hi havia la de les vaques, on també hi havia algun vedell, que mig desdentegat ens servia per jugar-hi posant-li la mà dins la boca i notar, mentre la xumava, la seva llengua rasposa!

De la mula el que a mi més m'agradava era el sac de garrofes que hi havia fora de la seva cort, i que jo menjava com si fos una llaminadura... Setmanes enrere em va agradar veure a les notícies que en un territori reivindicaven els valors nutricionals de la garrofa i l'introduïen a la seva proposta gastronòmica.

A la cort de porcs no hi entrava, tot i que a la seva menjadora hi llançava quasi de tot, i quasi tot ho endrapaven! I del corral m'encantava, sobretot, mirant el pioc mascle i la seva estarrufada cua plomada, acompanyada del seu guirigall característic! També tocava recollir els ous, els de dins el galliner, els del costat del llimoner, els de sota la mimosa...

I quan es matava un gall, o un conill, allà era jo, observant la destresa de la meva àvia, recollint el plat de sang, de la que amb la cresta faria festa major, o aguantant amb força les potes del conill mentre la meva àvia el despullava esquinçant-li la pell.

També anàvem a l'hort, l'anada, a peu amb la meva àvia, es recompensava amb la tornada en carro; el meu avi ja hi era des del matí... A l'hort jugava més que feinejava, sobretot quan tocava collir patates...

Collir olives, ja a l'hivern, era diferent: a duro el pot era l'estratègia de la meva àvia per tenir-nos enfeinats i contents!

I si hi havia una cosa que m'agradava especialment era treure els fems de la cort de vaques i escampar-hi la palla neta. Forca amunt, forca avall anava omplint el femer!

Algunes vegades també acompanyava el meu oncle, especialment si el trajecte es feia amb el tractor i el remolc, bé a les vinyes, abans que les arrenquéssim per convertir-les en més olivars, bé als olivars, bé a recollir les bales de palla.

A pagès, però, sobretot hi vaig aprendre dues coses: a anar amb moto i que definitivament les escopetes, ni que fossin de balins, no estaven, ni estan, fetes per mi!

Ja fa molts anys que no hi ha porcs, ni conills, ni vaques, ni vedells, ni mula ni ase ni bèstia! Ni tan sols un gos. Sí algunes gallines, algun gall i alguna perdiu... Alguns dies collim olives, i poca cosa més...

La vida urbana s'ha acabat imposant, aquí i arreu, i la imatge de la vida a pagès massa sovint es dibuixa bucòlica i paisatgística, quan segueix essent dura, intensa i no sempre prou agraïda ni, segur, reconeguda.

És la diferència entre anar a pagès i viure a pagès, i sobretot viure de pagès!

Tinc la sospita, o no sé si el temor, que la benintencionada iniciativa Benvinguts a pagès, que ja fa alguns anys que es fa, inesperadament contribueix a perpetuar aquesta imatge bucòlica i paisatgística de la vida a pagès, presentada quasi com una peça de museu... tan de bo m'equivoqui!

Al capdavall de petit jo anava a pagès, ara simplement vaig a Cantallops, on encara hi ha vida de pagès però de la que, fins i tot jo, cada vegada en participo menys...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada