dijous, 1 d’octubre del 2015

Ho sento, no vaig votar per vosaltres!


El passat diumenge, dia de les eleccions del 27S, vaig veure més d'una piulada de votants que deien que havien votat pels seus fills, pels seus néts i pels seus absents!

Uf, quina responsabilitat! Jo vaig votar només per mi i prou feina que vaig tenir!

Sí, ja sé que aquesta fal·làcia era sobretot un missatge simbòlic promogut per una de les candidatures, una manera d'apel·lar al passat i el futur d'una lluita, d'una conquesta, d'un anhel i de relligar-los (passat i futur) amb el present.

Per un moment vaig imaginar-me a mi mateix intentant votar per les meves filles; aquí podria tenir dues opcions: una votar pensant en elles, l'altra votar el que elles votarien; ambdues coses, ja ho veieu, no són el mateix.

Imaginem que voto pensant en elles, és a dir, pensant en el que jo considero que és millor per elles: qui m'assegura que el que jo penso que és millor per elles és el que elles volen?

Jo sempre he pensat que era millor per elles que no fessin la primera comunió; ho pensava abans que la fessin, ho pensava el dia que la van fer i ho segueixo pensant ara; però les meves tres filles al seu dia van pensar just al contrari, pels motius que siguin elles van pensar que el millor per elles era precisament fer-la!

Naturalment puc creure'm la fantasia pensant que la independència per si sola reserva i garanteix un millor futur per les meves filles, però si no em concretes un xic més la independència (o la no independència) em faltaran arguments per decidir el meu vot.

En tot cas aquí el que sempre estarà en joc en relació al meu vot és el que jo penso, el que jo penso que és millor per elles; però també podria fer la segona opció: votar per elles, votar en funció del que elles realment pensen i desitgen.

En aquest segon cas les podria reunir a les meves tres filles, de 9, 13 i 16 anys, planta'ls-hi al davant les diferents paperetes de les candidatures i demanar que cada una fes la seva elecció. Imaginem que els hi dic que com que en aquestes eleccions es decideix sobretot el seu futur qui millor que elles per decidir-lo!

És clar que elles són tres i jo només tinc un vot. Qui em garanteix que les tres triarien el mateix vot? Si el vot és diferent què faig, voto només per una o dues de les meves filles? I l'altra?

Més complicat trobo votar pels absents! Per quins absents, per l'avi conservador o pel progressista? Pel que es va exiliar o pel que es vestia amb la camisa blava? Per l'àvia republicana o per la devota de d'Escrivà de Balaguer? Pel l'oncle que militava al mateix partit que com jo o pel cunyat que votava contra els meus? I absents fins a quin grau de parentiu?

Aquests dies algú va tenir la gosadia de dir-me què hagués votat el meu pare en cas de ser viu! Ho feia per tal de decantar el meu vot. Especular sobre el què pensaria ara el meu pare és un exercici de política ficció, un entreteniment que pot resultar divertit, però que no podem prendre'ns seriosament.

"El que faria ell" en aquesta o aquella situació, tota especulació va morir amb ell i jo el respecto massa com per magrejar-lo d'aquesta manera tan barroera. Només per situar-vos us recordo que el meu pare es va morir el 31 de gener del 1981!

Imaginem, però, seguint amb la fantasia de votar pels absents, que els convoco en una sessió d'espiritisme i, com he fet amb les meves filles, els hi dic que deixo el meu vot a les seves mans, en honor a la seva memòria!

Després de manifestar les seves desavinences ideològiques i anacròniques ben segur que només  es posarien d'acord en una cosa: que els deixés descansar en pau!

Molt diferent és votar pensant o per una persona concreta, votar per l'àvia republicana o votar per l'avi falangista, tot i que la responsabilitat del vot és personal i intransferible! Si ningú ha de votar per nosaltres, nosaltres no hem de votar per ningú!

Així que no, ho sento molt estimades filles i estimats absents, no vaig votar per vosaltres, no ho he fet mai i no tinc previst fer-ho!

Disculpeu les molèsties!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada