dilluns, 1 de juny del 2015

La comunió de l'Abril

L'Abril es gronxa contenta, el dia de la seva 1a Comunió. Foto. Roger Casero

He fet la tercera comunió sense ni tan sols haver fet la primera!

Aquest misteri, però, no és com el de la santíssima trinitat, misteri que encara (fa anys que he desistit, qüestió de fe, suposo) no he aconseguit comprendre!

Aquest diumenge l'Abril, la meva filla petita, ha fet la seva primera comunió, la meva tercera si comptem la de fa 4 anys de la Irina, la meva filla mitjana i la de fa 7 anys de la Clàudia, la meva filla gran...

Si no vols caldo, no dos, sinó tres tasses! O en aquest cas, pam!, tres hòsties consagrades!

Els fills no sempre prenen les decisions que els pares esperem que prenguin, que nosaltres prendríem, sobretot a mesura que es fan grans; però de fet aquesta és part de la gràcia, la màgia, també el drama, de fer.se gran: prendre decisions.

Si només depengués de mi, agnòstic i sense haver fet, al seu dia, la primera comunió, les meves filles ni tan sols haurien estat batejades! De fet si tan sols depengués de mi, jo mateix no m'hauria casat per l'església!

Però la meva decisió no ha estat viure sol, sinó primer en parella, i després en família, i vulguem o no viure en parella i en família vol dir que els altres prenguin decisions amb la seva vida que no necessàriament són compartides, i viceversa: la meva decisió de donar el cos a la ciència, si depengués de la resta de la meva família, no l'hauria pogut prendre!

Si la decisió és pensada i raonada, sospesada i fins i tot parlada i discutida, cal respectar-la doncs és, sobretot, una decisió seva!

Els fills no sempre prenem les decisions que els pares esperen, desitgen: jo al seu dia no vaig voler fer la primera comunió i la meva mare ho va respectar i defensar; l'Abril, com les seves dues germanes, l'ha volguda fer i jo, com la meva mare va fer amb mi, només puc fer que respectar-li, donar-li suport i defensar-ho: és la seva decisió!

I sí, reconec que la seva comunió, també el seu bateig, dispara directament sobre les meves creences, però la seva fe, en cas de ser-hi i créixer, farà que també ella, com sempre ha fet, les respecti, malgrat no les comparteixi.

A partir d'ara la fe és cosa seva; jo, desobeint les paraules que el mossèn va dir, no atiaré la seva fe; la seguiré respectant, però no la puc compartir ni fer créixer.

La comunió, com la de bateig i més enllà de la fe, també és una cerimònia de creixement, una mena de ritual social; i és naturalment una festa per viure en família i sí, un motiu de joia i celebració!

La de l'Abril és la meva tercera comunió, tot i que jo ni tan sols he fet la primera! També és la meva darrera primera comunió! Com a pares anem cremant etapes per obrir-ne d'altres, sempre al ritme de la nostra pròpia vida, i en el meu cas, del ritme i creixement de les meves filles!

Creixem junts, compartim vida!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada