dilluns, 16 de maig de 2011

La comunió de la Irina

Recordatori d ela primera comunió de la Irina

La novetat i els dubtes van ser fa tres anys, quan va ser la Clàudia qui va fer la seva primera comunió. I si fa tres anys li vaig dir a la Clàudia, enguany també li vaig dir a la Irina: "Irina, encara que jo no cregui en Déu, encara que jo no hagi fet la comunió, m'agrada molt que la facis si és el què tu vols i si et fa feliç a tu, em va feliç a mi".

El meu agnosticisme no m'ha impedit casar-me per l'esglèsia, ni tampoc batejar les meves tres filles.

El respecte per les respectives creences és un dels acords elementals entre la Sira i jo, i no només en relació a nosaltres com a parella, també en relació a les nostres filles. Jo no vull que les meves filles siguin creients, agnòstiques o atees, o que professin una o altra religió... que siguin el què elles vulguin, el què elles sentin, el què elles creguin en cada moment... A casa tenen dos referents que ni molt menys són incompatibles... A casa tenendos referents, però són elles mateixes qui acabaran definint el seu camí respecte a la fe...

No negaré, però, que algunes qüestions de la litúrgia catòlica em costa de païr, no negaré, però, que si de mi, només de mi, depengués, ni bateig ni comunió... però no són només les meves filles, també ho són de la Sira...

Irina de xocolata! Foto: Roger Casero
Diumenge la Irina va fer la seva primera comunió. Ho vam celebrar amb la família, amb els seus padrins, amb algunes amigues... Amb el temps la seva fe potser s'enfortirà, o qui sap, potser s'esmorteirà... Fins i tot jo recordo alguna vegada haver cregut en Déu, tot i que no sabria dir ni quan ni on, ni tan sols sota quines circumstàncies...

Creure o no creure... afortunadament no és aquesta la qüestió!

Enhorabona i moltes felicitats Irina!