dijous, 29 d’octubre del 2015

Carme Forcadell, frontera o frontissa?

Forcadell, amb Marta Rovira, Romeva, Junqueras i Llach en una selfie de Junts pel Sí. Foto: EFE
La primera i més bàsica condició que cal complir per a ocupar la presidència del Parlament de Catalunya és ser càrrec electe, diputat o diputada. Aquesta és una condició que Carme Forcadell compleix amb totes les de la llei.

La segona, i absolutament necessària, és ser escollida amb una majoria suficient, condició que Carme Forcadell també compleix; si és presidenta del Parlament és simplement perquè ha trobat el suport de la majoria de diputats i diputades, com era de preveure.

Fins aquí res a dir, la seva elecció és totalment legal i legítima! Una altra qüestió és si la seva elecció és encertada! Aplaudida per uns, la majoria dels que l'han votat, d'altres, els qui no l'han votat, han criticat la seva elecció com a presidenta del Parlament de Catalunya tot dubtant de la seva capacitat per ser equànime.

Històricament la presidència del Parlament de Catalunya ha estat ocupada per diputats (o diputada) veterans o, com a mínim, amb una certa experiència parlamentària. Forcadell, com la majoria de diputats i diputades d'aquesta onzena, i incerta, legislatura, és novella. Però ser veterà o tenir experiència no és condició obligada per a ocupar la presidència del Parlament; podria ser, en tot cas, una recomanació.

Però el que més inquietud desperta entre els qui no han aplaudit la seva elecció de presidenta del Parlament és el seu perfil més de frontera que de frontissa. Hi ha qui considera la part final del seu primer discurs com una frontera, però no serà tant pels seus discursos, sinó per les seves formes, per la seva manera de presidir el Parlament, que podrem calibrar el seu compromís d'intentar ser frontissa, i no frontera

És evident que la seva elecció és tota una declaració de principis, també per la seva energètica, a vegades cridanera, capacitat discursiva: qüestió d'estil.

Per perfil penso que, més que Forcadell, Muriel Casals m'encaixaria més, fins i tot dient fil per randa el que Forcadell va dir al seu primer discurs, com a presidenta del Parlament; Carme Forcadell, en canvi, donaria més joc, i se li trauria més suc, com a portaveu parlamentària, per exemple.

És clar que que el segon càrrec més important del país és un caramel massa llaminer com per renunciar-hi, fins i tot si et dius Carme Forcadell!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada