dilluns, 28 de setembre de 2015

El pes d'una papereta, la força d'un vot

Depositant els meus 2 grams dins l'urna! Foto: Sira Canyigueral

Dies enrere vaig agafar les paperetes de votació dels diferents partits i coalicions que s'han presentat a les eleccions del 27 de setembre, les paperetes que em van arribar a casa acompanyades de la corresponent propaganda electoral.

Una per una les vaig pesar per separat, cercant en la bàscula la resposta, o senyals, que la meva indecisió no trobava; la bàscula, una de les que fem servir a casa per a cuinar, però no va esvair més dubtes (i certeses) dels que ja tenia abans de pesar les paperetes, més enllà del pes real de cada una d'elles: 2 grams.

Vaig voler fer una segona ronda amb les dues paperetes que centraven fonamentalment els meus dubtes a l'hora de votar, però la bàscula, per més que li implorés, es va limitar a donar-me, de nou, el mateix pes que abans m'havia donat, el mateix per ambdues paperetes: 2 grams. Mai com fins ara m'havien pesat tant dos grams!

El pes d'una papereta de vot és insignificant, dos tristos grams de paper i tinta, però la seva força és infinitament més gran! Totes les paperetes pesen igual, però no és igual, no és el mateix, el seu valor!

El seu valor varia i és diferent per cada un de nosaltres i som cada un de nosaltres qui atribueix, a cada papereta, uns valors en relació als nostres propis; d'aquí que els debats de sobretaula sobre les eleccions i el procés siguin tan apassionats (quan no impossibles i a vegades volgudament evitables), i els interns per moments tan desesperants!

A mesura que avançava la campanya s'imposava la necessitat de prendre una decisió i la decisió, malgrat no em pesava tant com diuen que pesa l'ànima, sí que em pesava com mai en la meva ànima, si és que en tinc. Com tants altres indecisos em trobava immers en un debat intern que temia etern però que finalment vaig poder tancar satisfactòriament: la clau? Estar disposat (i per tant assumir) a equivocar-me, però procurar-ho fer el menys i mínim possible!

Si la bàscula no em donava respostes les havia de cercar en un altre lloc i va ser llavors quan vaig topar amb la meva pròpia consciència. No podia interpel·lar a ningú més. Només un mateix pot decidir, per ell mateix, què votar! Vaig rellegir els articles que havia escrit recentment al bloc durant la campanya i allà, entre les meves pròpies paraules, vaig trobar-hi els senyals que cercava!

Diumenge al matí al col·legi electoral, davant la taula parada amb les piles de paperetes de tots i cada un dels partits i coalicions que es presentaven a les eleccions, tenia davant meu la responsabilitat de decidir quins dos grams de paper i tinta del meu vot acabarien dins l'urna.

Amb decisió vaig agafar una papereta de dos grams, l'escollida, la vaig plegar i la vaig ensobrar; minuts després ja l'engolia l'urna.

El pes d'una papereta és insignificant, però és molta la força que té un vot: la força de canviar les coses!

D'aquí la importància que tothom que pugui exerceixi el seu dret a vot, malgrat votar li pesi!