dimarts, 3 d’octubre del 2017

Explicar l'1 d'octubre


A casa tots cinc vam viure directament i en primera persona l'1 d'octubre; la meva filla gran, de divuit anys, va votar per primera vegada!; la mitjana, de quinze anys, va vetllar el col·legi electoral al llarg de la nit; la petita, d'onze anys, va ser al col·legi electoral quasi tot el dia, amb la meva dona i amb mi, amb molts veïns i veïnes, amb amics i amigues seves participant d'una jornada electoral que, en el cas de Sarrià de Ter, va esdevenir finalment i feliç una festa de la democràcia.

L'amenaça de la presència policial, però, va planar sempre i en tot moment i ni tan sols ella, la meva filla petita, se'n va poder desentendre, tot el contrari. Ella sabia que si nosaltres érem allà, com tots els veïns i veïnes aplegats dins i fora el col·legi electoral, era per protegir les urnes i els vots que contenien, i va saber que protegíem les urnes i els vots de la policia, de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil que, com havien fet en altres pobles i ciutats, volien agafar i prendre'ns urnes i vots.

La realitat és molt crua i com a tal a vegades difícil de pair: però si és la policia qui ens protegeix dels lladres, no?, em preguntava la meva filla; i al vespre els dubtes li seguien rondant: que són dolents aquests policies?

Aquestes són preguntes que ens agradaria respondre amb un simple i contundent sí, o un simple i contundent no, però tu i jo sabem que aquestes preguntes no les podem ventilar d'aquesta manera, sinó que exigeixen d'una resposta més raonada, més complexa, que no necessàriament complicada.

Ella de fet, com tota la mainada que va rondar al voltant del col·legi electoral, va veure una parella de policies, Mossos d'Esquadra, que d'alguna manera també van acabar formant part del paisatge de l'1 d'octubre, una presència vigilant però passiva que va finalitzar com va començar: amb un sonor aplaudiment!

No, ni sempre temem per la policia ni sempre l'aplaudim; i encara menys fem ambdues coses en un mateix dia, encara que amb policies diferents! I sí, hi ha el "poli" bo i el "poli" dolent, però de debò podem afirmar amb rotunditat que hi ha una policia bona i una de dolenta?

Ara sembla que la bona, la nostra són els Mossos d'Esquadra, i la dolenta la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, però no sempre ha estat així ni, possiblement, serà així; que no ens semblaven dolents els Mossos quan un d'ells va buidar l'ull d'Esther Quintana? O quanta gent va trobar a faltar la Guàrdia Civil quan va començar a desaparèixer de pobles petits i mitjans?

Sí, ara les policies s'han polititzat excessivament i són una arma política més instrumentalitzades pels responsables polítics; ho hem vist malauradament amb els atemptats de Barcelona i Cambrils i aquests dies amb el referèndum, en què han tingut un protagonisme que en condicions normals no haurien de tenir...

No és fàcil explicar l'1 d'octubre a la meva filla petita, a vegades també a mi em costa entendre'l i pair-ne algunes coses... Per això a casa en parlem, per això és important parlar-ne a l'escola, a l'institut, a la universitat i fer-ho no només per reafirmar el que pensem, per retro alimentar els propis arguments, també per intentar comprendre els dels altres...

Explicar l'1 d'octubre a la meva filla petita? Potser el millor és començar perquè la meva filla m'expliqui el seu 1 d'octubre, ja que ella també el va viure en primera persona; potser que deixi de banda les meves cabòries i l'escolti; potser tan sols es tracta que se l'expliqui ella mateixa, l'1 d'octubre...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada