dimecres, 4 d’octubre de 2017

Els carrers seran sempre nostres!


A primera hora del matí la ciutat sembla adormida, els carrers estan més buits del que és habitual, com si s'hagués quedat enganxada als llençols, mandrosa i estirant l'hora de llevar-se.

A primera hora del matí la ciutat sembla adormida sense el remor de persianes i amb menys brogit de motors, però només ho sembla ja que silenciosament es belluga com poques vegades ha fet, ferma i decidida per seguir despertant consciències, per denunciar els excessos d'un govern i un estat espanyols que es van fer presents l'u d'octubre en forma de càrregues policials amb un únic propòsit: perseguir urnes!

A primera hora del matí les primeres manifestacions i concentracions tallen carrers, avingudes i accessos a la ciutat i a mig matí la ciutat comença a inundar-se i rius de gent omplen els carrers, més gent que talla més carrers, que talla més accessos. L'aturada de país és tota una moguda! Les manifestacions s'engreixen i es concentren especialment, en el cas de la ciutat de Girona, davant el Col·legi Verd, un dels molts símbols de la resistència pacífica alhora que la la brutalitat policial, i la seu territorial de la Generalitat.

La ciutat s'ha despertat, i tant si s'ha despertat! A l'hora de l'Àngelus la concentració davant la seu de la Generalitat no para de resar a viva veu les consignes que durant tot el dia són i seran un clam! Els carrers vessen de gent i les places de l'Hospital i Pompeu Fabra es van atapeint cada vegada més d'amics, coneguts i saludats; quasi podríem comptar els qui no hi són! La gentada impressiona i no para d'augmentar!

La ciutatgana i el dinar és una treva; el que ha passat al matí i migdia ha estat molt gran, però és tan sols la prèvia del que s'esdevindrà, també a Girona, a la tarda.

Com als cinemes d'abans la segona sessió és la bona; en el cas de Girona la segona concentració, la de la tarda, és la més multitudinària! Diuen la més gran mai vista, i segurament així deu ser. Cap a les sis de la tarda la Plaça Catalunya es comença a omplir i finalment es desborda; el centre de Girona esdevé un espès formigueig de gent amunt i avall, manifestant-nos en massa repetint les proclames del matí. Si el centre de la ciutat fos una camisa patiria que no disparés algun botó!

La tarda és de pel·lícula, la tarda és de pell de gallina, la tarda és de som tants que allà on m'allarga la vista només veig gent i més gent! La tarda llangueix però no els ànims, que camí de la Copa segueixen enlaire i allà, ja amb el vespre fosc i el quart creixent de la lluna fent companyia a la Catedral, hi cerquem el fi de festa. A la Copa quasi només li falten les barraques per semblar les Fires, doncs la gentada, com mai, ja hi és.

La ciutat batega i la Copa canta l'Estaca, i poc després, poc a poc, la gent s'escola pels carrers com l'aigua ho fa pel desaigüe, fent remolins per les rotondes que acomiaden la ciutat; poc a poc abandonem els carrers que per un dia i ja per sempre més seran nostres...

La ciutat s'adorm amb un estèril discurs d'un rei que no fa massa n'era el príncep i que qui sap, potser més aviat que tard la ciutat li negarà els carrers que de manera tan generosa avui ens ha cedit i ens cedirà sempre que els vulguem omplir-los de pau, llibertat i democràcia.

Entrada la nit la ciutat sembla adormida... xsssst! Apaga el llum que sembla que sí, que dorm i somia que gent de pau i festiva omple els seus carrers...