dimecres, 15 de novembre del 2017

Antonio Baños tenia raó...


"Sabeu per què encara no som independents?", es preguntava retòricament ahir el diputat d'ERC al Congrés de Diputats Joan Tardà, i ell mateix es responia: "doncs perquè encara no hi ha hagut una majoria de catalana que així ho vulgui".

I el també diputat al Congrés del PDeCAT Carles Campuzano afirmava, si fa o no fa, el mateix: "crec que l’aspiració de tenir un estat propi ha arribat per quedar-s’hi, però sí que hem d’aprendre la lliçó: caldrà més temps per reforçar majories socials que ens acompanyin en l’objectiu".

Temps, més temps. Això és el que ara semblen demanar els partits independentistes, més temps per a eixamplar una majoria que ara, avui, diuen que no tenen. Jo aquests darrers dies, sincerament, flipo!

Suposo que tot plegat respon a una estratègia electoral, o a una necessitat d'un canvi d'escenari, car necessiten agafar aire per un costat (que cal enfilar una campanya electoral!), i naturalment generar un clima polític diferent que afavoreixi, i tan de bo sigui així, la sortida de la presó dels consellers i conselleres que provisionalment encara hi són.

Per tot plegat vull dir aquest canvi de discurs que va des de la falsa autocrítica a l'acceptació de quelcom que, des de fa més de dos anys sembla que només un independentista, Antonio Baños, es va atrevir a dir la nit electoral de 27 de setembre de 2015: hem perdut el plebiscit o, en altres paraules, no hi ha una majoria suficient per declarar de forma unilateral la independència: "la declaració unilateral anava lligada al plebiscit. No s’ha guanyat, no hi ha proclamació"

Més de dos anys després, d'un pas al costat, uns pressupostos no aprovats, una moció de confiança, diverses dreceres parlamentàries, dues lleis aprovades amb calçador, un referèndum colpejat, una suspensió de la república no aprovada, una proclamació simbòlica in extremis d'una nonada república, amb un govern cessat, un Parlament suspès i amb mig govern a la presó i l'altra meitat en un exili estratègic, després de tot això i molt més (els Jordis!)ara ens diuen que no, que no hi ha una majoria suficient...

I no només això, també hi afegeixen que possiblement la independència va per llarg; el #TenimPressa haurà estat, al cap i a la fi, poc més que una bona etiqueta per les xarxes socials, i suposo que no seran pocs els qui ara diran que, de fet, la pressa és mala consellera! No sé, ara potser podem acollir l'etiqueta italiana #PianoPianoSiVaLontano acompanyada això sí del #NoDefallim...

En fi, si heu percebut en el to d'aquest article una certa molèstia no, no us equivoqueu; no em molesta que ara diguin i reconeguin que l'independentisme necessita ampliar la seva base social i més temps, sinó que des de l'independentisme, especialment des de l'independentisme d'aquests partits que ara posen el fre de mà, desacreditessin els no independentistes que al llarg d'aquests dos anys no s'han cansat de dir-ho, i em dol especialment, i no em molesta dir-ho, quan els dards han tingut com a diana polítics com Miquel Iceta o Joan Coscubiela.

Al final Antonio Baños tenia raó; ell ho va dir la mateixa nit electoral, d'altres ho han reconegut (que no vist) dos anys més tard; "nunca es tarde si la dicha es buena"...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada