Finalment ahir al vespre ni uns ni altres van obrir ampolles de cava!
Aquesta realitat és un dels millors indicadors del que es va viure ahir al Parlament de Catalunya i al carrer amb la declaració auto-suspesa d'independència per part del president Puigdemont.
Superada la confusió inicial, fruit de l'assumpció per part del president Puigdemont del mandat de l'1 d'octubre (la independència) per després suspendre'n la declaració, poc a poc es va anar covant una certa decepció entre l'independentisme que s'havia mobilitzat per celebrar al carrer la declaració clara, nítida i contundent de la independència, que previsors havien posat en fresc el cava...
Hi havia trempera i molts van quedar destrempats, doncs formalment no hi va haver una declaració d'independència; amb l'embranzida que havia agafat aquests darrers dies el procés la frenada d'ahir va sorprendre a (quasi) tothom.
Alguns van marxar decebuts però la majoria dels independentistes, diria, van fer el cor fort per mantenir-se esperançats i confiats que aquesta és la millor estratègia possible per seguir amb el procés, veurem si també amb el processisme: suspendre la declaració d'independència per aconseguir la independència.
Bé, en realitat suspendre la declaració (no aprovada formalment) per obrir un temps de diàleg interpel·lant no només al govern espanyol, també a Europa i a la comunitat internacional. No cal oblidar que ahir no només ens mirava Espanya, també Europa i quasi el món sencer! El risc de fer un pas en fals (declaració unilateral?) era massa elevat.
Moments després de la suspensió va planar el dubte: som independents o no? Fins i tot després del discurs del president els altres partits semblava que entenien que havien passat coses diferents; mentre per uns si s'havia produït la declaració d'independència (Ciutadans) per d'altres (PSC) no. És evident que la no declaració suspesa va ser i serà interpretada per cada partit en funció dels seus interessos, dels seus arguments, de la seva estratègia política...
Ahir ni uns ni altres van obrir ampolles de cava, tot i que sí em va semblar sentir explotar discretament algun tap d'ampolla a casa dels tercers en discòrdia, els de blanc que dissabte clamaven al cel, i a les places, la concòrdia i el diàleg...
I avui, la resposta, la reacció del govern espanyol... Ai, ai, ai!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada