dimarts, 5 de desembre del 2017

En campanya, entre reixes


Insistia mesos enrere el llavors vicepresident del govern Oriol Junqueras que l'1 d'octubre votaríem normal, com sempre deia, volent donar així una capa de normalitat a un referèndum que, de normal, ja d'entrada no en tenia res. De fet ell també ho sabia, que era sobretot excepcional...

Els fets lamentablement van confirmar de sortida tampoc, que no, que el que va passar l'1 d'octubre podem adjectivar-ho de moltes maneres, però no de normal, mai de normal.

Avui, per més que s'hi esforci el govern espanyol, per més que s'hi esforcin els partits que donen suport al 155, podem adjectivar les properes eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de moltes maneres però mai de normals, doncs en aquest cas no es compleix la norma. I no em refereixo a les norma en el sentit estrictament jurídic del terme, sinó en el del sentit comú, un sentit certament més pantanós però alhora més comprensible, veient la dificultat d'entendre, per un ciutadà corrent, la normalitat jurídica.

Per si el pecat original del 21D no fos suficient, no donant cap aparença de normalitat a unes eleccions al Parlament convocades pel president espanyol en plena intervenció de la Generalitat i cessament del govern i el Parlament de Catalunya, que l'inici de la campanya es faci amb candidats empresonats preventivament ho fa més anormal, ho enrareix tot encara més.

Que el motiu sigui el risc de reiteració delictiva, tenint present que els candidats ja no tenen el càrrec que tenien quan, suposadament, presumptament van cometre el delicte, és sota el meu punt de vista un argument poc sòlid; de fet ja ho era abans que entressin a la presó. El seus motius tindrà el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, qui certament s'ha esmerçat en justificar la seva controvertida decisió, qui espero que hagi calibrat el que suposa fer una campanya electoral amb candidats a la presó, amb presó provisional.

La (in)justícia espanyola és al punt de mira, s'analitza cada moviment que fa, cada condició que posa, cada decisió que pren en relació al conflicte Catalunya - Espanya sempre amb la sospita més o menys infundada que hi ha quelcom, més o menys evident, que posa en dubte la separació de poders. Que la política es contamini judicialment no ajuda a resoldre el conflicte, que la justícia es polititzi tampoc.

Una campanya electoral amb candidats entre reixes és un molt mal inici de campanya doncs la condiciona més, molt més, que amb candidats, que també n'hi ha, lliures (?) però a l'exili...

Votar com sempre? No, el 21D n'hi ha que no podran votar com sempre, de fet molts votaran com mai...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada