dilluns, 2 d’octubre del 2017

Dos d'octubre


Ja som a dos d'octubre, el segon dia d'octubre recentment més invocat, per uns i pels altres, després naturalment del dia u.

Avui és el dia després, el que per uns ha de ser l'inici del final i el principi d'un nou estat, per d'altres l'inici de la reconciliació, el dia per bastir la nova primera pedra d'un pont aquests darrers mesos i anys uns i altres han dinamitat. I sí, també hi ha els qui esperen que avui, com ahir i com demà, sobretot res canviï.

Com el trenta de setembre i tots els que l'han precedit des de l'anunci de la data, avui dia dos d'octubre farem si fa o no fa el mateix: parlar del dia 1 d'octubre! I és del que va passar ahir en parlarem molt i molt durant els propers dies, mesos i anys!

La imatge de la policia espanyola carregant contra ciutadans i entrant per la força als col·legis electorals queda com a trist epíleg d'aquest capítol confirmant el majúscul i possiblement irreparable error del govern espanyol.

Tot això, qui sap, tal vegada ens ho podríem haver estalviat si al seu dia, i reiteradament des de llavors, la majoria d'unionistes no haguessin confós la unitat amb la uniformitat. És molt amarg aquest cafè per a tots...

Davant aquesta ignominiosa imatge de les càrregues policials també queden les imatges de centenars de milers de persones que lliurament i pacíficament han volgut exercir el seu dret a vot, i moltes afortunadament ho han pogut fer!

Avui, dos d'octubre, encara retenim a la retina aquestes dues imatges: la de molts ciutadans i ciutadanes que volien votar i la d'un govern i estat espanyol que s'han servit de la força i la violència per fer-los callar!

Avui dos d'octubre Catalunya segueix tenint un problema per resoldre, però Espanya en té un d'encara més gros; en serà conscient el president Rajoy?

Ja som a dos d'octubre...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada