Les cançons tradicionals i populars solen tenir, algunes vegades, un origen incert, difícil de situar de manera precisa, i també solen tenir (o patir, segons es miri) variacions en el títol o en la lletra, segons les mans (i les veus) en què caiguin.
Un bon exemple d'això que estic exposant és la cançó tradicional nadalenca "God Rest Ye Merry, Gentlemen", de la que es té alguna referència del segle XVII, tot i que la primera referència conservada data del segle XIX, concretament del 1823, quan va aparèixer en un llibre de cants.
En algunes versions el títol ha mutat de "God Rest Ye Merry, Gentlemen" a "God Rest You Merry, Gentlemen", abandonant la forma arcaica "ye" per la més contemporània "you", i fins i tot es va desplaçar la coma, ja que en algunes referències apareix d'aquesta manera: "God rest ye, merry Gentlemen". Sembla que la coma té més sentit després de la paraula "merry"...
"God Rest Ye Merry, Gentlemen" apareix a la novel·la "Cançó de Nadal" de Charles Dickens, publicada el 1943 i ha estat cantada i versionada per un munt de grups i músics, entre ells Jethro Tull, fent-ne una versió instrumental en la qual, per descomptat, destaca la flauta d'Ian Anderson, la cantant de veu poderosa Annie Lennox o el grup vocal Pentatonix; una seva versió va formar part de la banda sonora de la pel·lícula The Grinch.
Hi ha cançons que potser tenen un origen incert, però que tenen molta vida, moltes vides!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada