Que perillós banalitzar les paraules, fer-les servir més enllà del seu significat per alterar la vida de les persones, magrejar-les i utilitzar-les barroerament estirant-ne la seva interpretació i aplicar-la, en aquest cas en l'àmbit judicial, per atribuir delictes majors (terrorisme!) a qui com a molt podria haver comès un desordre públic...
No, el que han fet i fan els CDR (Comitès de Defensa d ela República), per poc que els agradi, per poc que us agradi, per poc que ens agradi no és terrorisme!
[de terror]
m SOCIOL/POLÍT Utilització de la violència, d'una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política.
I sorprèn, fins i tot ofèn, que aquesta manipulació del mot i del seu significat provingui precisament d'un estat, l'espanyol, especialment castigat pel terrorisme, pel terrorisme de veritat, el que mata persones perquè pensen diferent, o bé les mata de forma indiscriminada, el que tenalla la vida de qui el pateix...
Podem ser flexibles amb les paraules i el seu significat, naturalment, però quan aquestes afecten a la vida de les persones cal ser molt curosos doncs, com sabem tu i jo, que les paraules, mal emprades, poden fer molt mal, fins a esdevenir armes de destrucció massiva!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada