I si fa un any el joc desplegat a la final va ser inesborrable, indeleble, el de diumenge passat també; la diferència és que aleshores el Barça va fer un gran partit, i el d'enguany ha estat més aviat un partit calamitós.
Naturalment, aquesta era una final que es podia perdre, però hom esperava del Barça que la pogués competir, però el gol de Lewandowski només va ser un miratge en el desert d'un Barça làbil en defensa, impotent en atac. Fa més mal com va perdre, que el títol perdut.
Tot just som a mitjans de gener i encara resta molta competició per jugar, A la lliga no pot perdre pistonada, no només per no deixar escapar el Girona i el Real Madrid, sobretot per no deixar-se atrapar i avançar pels que el persegueixen. A la Champions prou que ha fet, superant la fase de grups, i ja serà molt si supera la primera eliminatòria contra el Nàpols. A la Copa del Rei, la següent eliminatòria l'ha de superar, i a partir d'aquí veure els possibles rivals i, si cau el Real Madrid, se li hauria d'exigir, com a mínim, arribar a la final.
Xavi es juga la continuïtat en el que resta de temporada (si no en els pròxims partits) i com a mínim hauria de poder aixecar un dels tres títols que encara estan en joc; la Copa s'entreveu com el més assequible. Però més enllà dels títols, Xavi necessita recuperar el bon joc de l'equip, que sobretot exigeix recuperar la solidesa defensiva que va mostrar la temporada passada.
Aquesta temporada el Barça és un colador; ha començat molts partits, massa partits, encaixant aviat i la remuntada, amb més o menys èpica, no sempre és possible. Veurem si les setmanes que venen el Barça remunta, millora les seves prestacions en defensa i recupera una mica d'alegria, que el (bon) culer, per enfonsat que estigui, mai perd l'esperança...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada