El 33, sota el cel de Memphis

Sota el cel de Memphis ja brilla, per a sempre més, la samarreta amb el dorsal número 33 de Marc Gasol. L'estrella que tant va brillar sobre aquell parquet, ara il·lumina el pavelló i, per extensió, tota la ciutat.

La fita, certament, és molt meritòria: no hi ha major reconeixement, en el món del bàsquet en general, i de l'NBA en particular, per part d'un club i d'un equip, perquè alçar i penjar la samarreta, retirar el dorsal, vol dir precisament això: que ningú més d'aquell equip podrà lluir-lo.

I és que part del mèrit de Marc Gasol, dins i fora les pistes, és haver sabut brillar amb llum pròpia, brillar amb intensitat, quan semblava que podria córrer el risc de quedar eclipsat per l'extraordinària carrera i trajectòria del seu germà gran, Pau Gasol.

I si bé és veritat que no es pot parlar de Marc Gasol sense fer referència a Pau Gasol, tampoc es pot parlar de Pau Gasol sense fer referència a Marc Gasol, ja que no només són els únics germans que van compartir un salt inicial d'un partit de l'All-Stars, també són els únics germans que tenen retirada la seva samarreta en dos equips de l'NBA: Marc Gasol als Memphis Grizzlies, Pau Gasol als mítics Los Angeles Lakers.

I sí, potser Pau Gasol li ha obert camí, però el camí l'ha hagut de recórrer, se l'ha hagut de guanyar i l'ha hagut de suar el mateix Marc Gasol, un camí que el va dur a Girona, on va esclatar com a jugador i des d'on va fer el salt a l'NBA. I tot i que a l'Akasvayu Girona només hi va jugar dues temporades, hi va deixar una empremta tan profunda com la que la ciutat li va deixar a ell; no en va quan va deixar l'NBA va tornar a Girona, esportivament al seu club, també a una de les seves ciutats, amb el permís de la natal Sant Boi de Llobregat i, naturalment, de Memphis.

Tinc la impressió que els americans això dels reconeixements ho saben fer millor que nosaltres; ho fan més espectacular, d'acord, però també ho fan de forma més natural, com si formés més part de la seva cultura que de la nostra. No entendré mai, per exemple, com és que el Barça de bàsquet va tardar 14 anys (14 anys!) a fer-li un homenatge a l'extraordinari base Nacho Solozábal.

En fi, en l'inesgotable orgull gironí ara també podem presumir (fins i tot fanfarronejar) que l'estrella d'un gironí d'adopció brilla amb intensitat sota el cel de Memphis.

El salt inicial

Pau i Marc Gasol al salt inicial del partit All Stars 2015. Foto: EFE/EPA/JASON SZENES

Tot partit de bàsquet s'inicia amb un salt inicial entre els dos pivots, els jugadors més alts, de cada equip; al bell mig de la pista l'àrbitre llença la pilota enlaire i els dos pivots salten per fer arribar la pilota, amb un cop de palmell, cap al seu equip per a dirimir la primera possessió del partit.

Amb el pas dels anys i la nova reglamentació el salt inicial s'ha limitat al principi del partit, quan abans es feia a l'inici de cada part. El salt entre dos també servia per a decidir la possessió quan els àrbitres senyalaven la "lluita", que en el bàsquet es dóna quan dos jugadors retenen la pilota amb força durant uns segons, de manera que la possessió no és clara per cap dels dos equips. Anys enrere la possessió es decidia amb un salt entre els dos jugadors que lluitaven per la pilota, fet que generava salts desiguals entre jugadors d'alçades visiblement diferents...

També els anys i la nova reglamentació han fet desaparèixer els salts entre dos com a solució per a decidir la possessió després d'una "lluita", que es decideix ara alternativament de manera automàtica: ara la possessió per un equip, després per l'altre.

Afortunadament els darrers anys la reglamentació de l'Eurolliga de bàsquet (competició anàloga a la Lliga de Campions de futbol) han recuperat el salt entre dos per a resoldre la "lluita".

El salt, doncs, ha esdevingut amb els anys tot un símbol nostàlgic del bàsquet d'abans, com els pantalonets curts i arrapats a les cames i, encara més enllà, les sabatilles Converse All Star!

Tot partit de bàsquet comença amb un salt inicial i el darrer partit de les estrelles de la NBA el salt inicial el van protagonitzar els germans Pau i Marc Gasol. El seu és un salt històric pel bàsquet català, pel bàsquet espanyol i també pel bàsquet nord-americà i internacional: mai fins ara dos germans havien participat al partit de les estrelles de la NBA i, encara menys, havien fet el salt inicial!

A finals dels anys vuitanta vaig perdre moltes matinades de dissabte mirant els partits de la NBA que aleshores retransmetia Ramon Trecet per La 2 de Televisió Espanyola; qui m'havia de dir, aleshores, que dos germans catalans protagonitzarien el salt inicial del partir de les estrelles!

Han hagut de saltar molt, en molts salts inicials, Pau i Marc Gasol per tocar les estrelles i, finalment, acabant-s'hi convertint!

El seu salt no només el veuen els meus ulls d'ara, també els ulls d'aquell jove enamorat del bàsquet que allargava les nits de dissabte per veure les estrelles!