Com més et conec...

Hi ha moments i situacions en el que resulta inevitable no sentir la conversa d'algú altre, fins i tot no escoltar-la, encara que no vulguis. Un d'aquests moments i situacions és, per exemple, un trajecte en avió.

Assegut al seient del mig, al del meu costat, al passadís i al de l'altra banda del passadís de la mateixa fila, hi seien dues noies, que primer em va semblar que eren amigues, i després vaig deduir que eren parella.

Aixecat el vol una d'elles va treure el portàtil i van començar a veure, juntes, una pel·lícula, tot un clàssic modern nadalenc, la comèdia romàntica "Love Actually". Aquesta és una de les poques pel·lícules que ha dirigit el premiat guionista Richard Curtis, autor dels guions de pel·lícules d'èxit com Quatre bodes i un funeral, Notting Hill, El diari de Bridget Jones o Cavall de guerra, guionista i cocreador, també, de les mítiques sèries L'Escurçó Negre i Mr. Bean.

Precisament aquests dies estic tornant a veure L'Escurçó Negre, i després també recuperaré Els Joves, sèries que inevitablement em transporten a la meva adolescència, i que ara miro amb uns altres ulls.

En fi, tornem a l'avió. Acabat el visionament de la pel·lícula, la parella va intentar veure algun altre programa, no sé si un capítol d'alguna sèrie, però no van poder i, després de diversos intents infructuosos, van endreçar l'ordinador portàtil i els auriculars sense fils, i van començar a xerrar entre elles.

Inevitable no sentir, impossible no escoltar. En la resta de trajecte vaig saber que, a banda de parella, ambdues eren mestres de primària i que ambdues tenien gos, vaig deduir que cadascuna d'elles el seu. Una va confessar donar més prioritat al seu gos que a les reunions del consell escolar; bé, no a totes les reunions del consell escolar, però sí algunes (que total, són un tràmit i per estar mirant el mòbil prefereixo estar a casa amb el gos), per no deixar el seu gos sol a casa tantes hores. L'altra no sé quin problema va tenir amb el seu gos, els seus pares i la seva parella, justament la noia que seia al meu costat, però devia ser un problema prou greu perquè van començar-se a discutir que si la teva família, que si vas prioritzar el gos (a ella, vaig entendre), tota una lletania de retrets creuats amunt i avall.

Val a dir a favor d'elles que no van fer cap escàndol, la discussió no va sortir de mare i va ser prou civilitzada, sense alçar el to de veu ni sense fer escena, ja m'enteneu. Però és evident que en aquella parella hi havia conflictes no resolts, o no prou afrontats, entre elles i la família d'una d'elles, i els gossos...

Jo, per intentar-me abstreure de la conversa, a banda de remenar el telèfon mòbil, vaig pensar, i taral·lejar internament, en aquella cançó d'Els Pets que diu que "com més et coneixo, molt més m'agrada el teu gos", però després vaig pensar que d'aquesta relació potser no se'n salven ni els gossos!