Em temo que la consellera d'Educació, Anna Simó i Castelló, aquestes festes de Nadal s'haurà de menjar un carbó que, probablement, no li correspon. Potser quan el rebi, per obra i gràcia del tió o bé per la màgia dels Reis d'Orient, pot enviar-li directament a l'anterior conseller, Josep González i Cambray, fins i tot fer-ne més parts i enviar-ne als darrers consellers i conselleres d'Educació.
El darrer informe PISA ha deixat força malparat el nostre sistema educatiu, situant-nos a la cua en comprensió lectora, en matemàtiques i en ciència, en una caiguda, segons els mateixos responsables de l'informe, sense precedents. Els motius són diversos, les causes complexes i em preocupen encara més les conseqüències, un torpede a la línia de flotació del que havia estat un dels grans pilars del nostre país, del nostre autogovern: l'educació. L'informe PISA ens ha trepitjat allà on ens fa més mal, al nostre sistema educatiu.
Mentre ens recuperem de la plantofada, sens dubte dolorosa per a tota la comunitat educativa, no puc evitar pensar en la paradoxa que vivim: probablement tenim un dels desplegaments legislatius i normatius més avançats d'Europa (o això pensem, o si més no pensàvem o ens hem cregut) i, per contra, se suposa, una de les pitjors aplicacions d'aquest desplegament, atesos els resultats.
Deixeu-me anar un xic enrere, concretament l'any 2007. Un dia el conseller d'Educació, l'aleshores socialista Ernest Maragall, va venir a Girona per a presentar-nos les Bases per la Llei d'Educació de Catalunya i en l'article que vaig fer de la presentació en destacava l'esperit, naturalment benintencionat:
"La Llei d'Educació, segons el document de bases, s'ha de desplegar a partir d'una sèrie de principis generals: l'equitat, l'excel·lència, la cohesió social i la identitat compartida. L'equitat entesa com la igualtat d'oportunitats d'accés i de promoció al sistema educatiu i dins el sistema educatiu, l'excel·lència com a principi de qualitat del sistema educatiu; la cohesió social com a principi bàsic i comú que ha de transmetre l'escola i la identitat compartida en què la llengua i la cultura catalanes han de ser els eixos vehiculars del fet educatiu."
La Llei d'Educació de Catalunya es va aprovar l'any 2009. Més endavant hem tingut altres desplegaments normatius, alguns d'especial rellevància com el Pacte contra la segregació escolar (2018), que ja apuntava l'evidència d'un greu problema de segregació en el sistema educatiu, i el decret que se'n deriva, el celebrat Decret de la programació de l'oferta educativa i del procediment d'admissió en els centres del Servei d'Educació de Catalunya (2021), altrament dit decret d'admissions.
Aquest decret estableix, entre d'altres, "diverses mesures específiques per a l'equitat escolar i la cohesió social: la reducció del nombre màxim d'alumnes per grup, l'establiment d'una proporció màxima d'alumnat amb necessitats educatives específiques per centre, el tancament de grups a partir de l'inici de curs, limitacions a l'escolarització d'alumnat en els centres amb una alta proporció d'alumnat amb necessitats educatives específiques amb posterioritat a l'inici de curs, l'oferta de places singular per a la desagregació de centres i la formació contínua en matèria de lluita contra la segregació escolar; es preveu la promoció de la participació de l'alumnat en situació socioeconòmica desafavorida en les activitats complementàries i en els serveis escolars i la garantia de l'accés d'aquest alumnat a aquestes activitats i serveis en condicions d'equitat."
El govern de Catalunya, naturalment preocupat pels resultats del darrer informe PISA, ha atribuït els mals resultats a la sobre representació de l'alumnat immigrant, entrant en un terreny perillós i pantanós, sense faltar-li segurament part de raó. El problema és que precisament gran part de la literatura dels desplegaments legislatius i normatius recents parlen precisament de la seva capacitat de cohesió i inclusió, i no sé si és per manca de temps o de recursos, o d'ambdós, que la distància entre el marc normatiu i la realitat és cada vegada més gran.
Així doncs, aprovem, i possiblement amb nota, en la planificació i redacció de lleis, decrets i pactes; suspenem en la seva aplicació pràctica, en la seva dotació de recursos i en els resultats que caldria esperar de tot allò que hem escrit. Ves que, en comptes de mirar tant Europa, no hàgim de fer una visita a Castella i Lleó, la comunitat autònoma que més excel·leix en els darrers resultats de l'informe PISA.
O encara més senzill, mirar-nos a nosaltres mateixos, mirar-nos al mirall i reconèixer que no som tan fantàstics, i dedicar-nos a fer, simplement, allò que hem dit, escrit i aprovat que faríem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada