La meritòria victòria contra el Barça a Montjuïc, 2 a 4, és una altra de les fites assolides, aquesta temporada, per un Girona FC desbocat i desbordant de futbol i gols, de bon futbol i gols!
La victòria del Girona FC és meritòria no només pel fet de ser la primera contra el Barça, també perquè va ser contra un bon Barça, contra un Barça que va poder desplegar un bon joc en atac, generant el doble d'ocasions de gol que el Girona FC, contra un Barça que venia d'una bona dinàmica de joc i, sobretot, de resultats.
La victòria és meritòria perquè, una vegada més, el Girona FC va mostrar-se com un equip molt efectiu davant de porteria, un equip sòlid mentalment, que sap sobreposar-se a gols en contra, un equip que, per més que es torcin les coses, no li perd la cara al partit i el segueix competint.
La victòria també és meritòria perquè li permet sumar tres punts més i enfilar-se de nou, en solitari, al capdamunt de la lliga, aprofitant l'ensopegada del Real Madrid a Sevilla, empatant contra el Betis.
La meritòria victòria contra el Barça situa al Girona FC, tal com va dir Míchel, en una altra dimensió, en una dimensió fins ara desconeguda. Si al setembre era l'equip revelació, ara, a les portes de les festes de Nadal i a les acaballes de la primera volta, el Girona FC és un ferm candidat a classificar-se per a les competicions europees i, de moment, manté el pols als tres grans de la lliga, Real Madrid, Barça i Atlético de Madrid, en la lluita pel títol.
Es fa difícil preveure fins quan el Girona FC aguantarà el pols; jo sincerament pensava que a hores d'ara ja hauria defallit, i de moment manté el tipus desplegant un gran joc i erigint-se, provisionalment, en l'equip més golejador. El camí traçat fins aquí ja ha estat tot un regal i és evident que cal seguir fent camí, que en aquesta nova dimensió, tot està per fer i tot és possible...
En aquesta dimensió desconeguda, el Girona FC té tot el dret a somiar, a somiar amb Europa i en somnis més grans... Potser jo, patidor de mena com tants altres aficionats, també m'hauria de permetre somiar, no abaratir el somni...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada