El repte de la diversitat

La setmana passada escrivia sobre el nou horitzó poblacional de Catalunya, ara que ja hem sobrepassat els 8 milions d'habitants, que preveu que en qüestió de dues dècades assolim els 10 milions. Vaig compartir algunes dades del Centre d'Estudis Demogràfics de Catalunya, que comparaven alguns indicadors de la Catalunya dels 6 milions d'habitants (1987) amb l'actual, la dels 8 milions d'habitants.

Hi ha algunes dades, concretament quatre, que no vaig esmentar i que avui m'agradaria repassar breument, dades que mostren de forma clara i diàfana que no només som més habitants, també que la població que conformem és molt més diversa, i si voleu, també, complexa.

El 1987, quan érem 6 milions, el 32,3% de la població era nascuda a la resta d'Espanya, el 2023 menys de la meitat, el 15,2%. El 1987 la població de nacionalitat estrangera representava l'1,1% de la població catalana, el 2023 el 16,3%. El 1987 la taxa d'ocupació de les dones a Catalunya era del 26,5%, el 2023 del 50,9%. El 1987 els fills i filles nascuts dins del matrimoni representaven el 91,6%, el 2023 el 51,7%.

Totes aquestes dades dibuixen dues societats ben diferents: la del 1987, més simple i homogènia, la de 2023, més complexa i heterogènia. La composició social dels nostres barris, pobles, viles i ciutats ha canviat, també la composició de les famílies. No en voldria fer, ara, un judici de valor, simplement pretenc posar èmfasi en les dues realitats, ben diferents, que dibuixen les dades sobre un mateix territori en dos moments temporals diferents.

Potser és per això que ens costa tant trobar solucions, mesures que puguin donar resposta al repte de la diversitat, la que hi ha a peu de carrer, la que hi ha dins l'escola, la que hi ha en l'àmbit laboral, etc. És innegable que algunes mesures han resultat encertades, que s'han fet polítiques inclusives que han pogut donar una resposta prou satisfactòria a les noves necessitats, a la nova realitat, tan evident com que d'altres, per més esforços que es facin, per més recursos que s'hi destinin, resulten més estèrils.

Aquests darrers 35 anys no només hem crescut en nombre d'habitants, també en diversitat, per la qual cosa el nostre creixement no ha estat per motiu de natalitat, sinó pel factor migratori. Aquest factor afegeix complexitat a la realitat, exigència en el repte (la inclusió) i dificultats en la solució. I davant aquesta situació, és massa temptador voler minvar la diversitat, tornar a una societat més uniforme, com plantegen els discursos racistes de l'extrema dreta... 

El veritable repte és la diversitat, entenent que aquesta no només és inevitable, sinó que sobretot ens enriqueix.