Alguns dies, llegir el diari és un acte de resistència; bé, avui en dia ho és diàriament, si el llegiu en paper, un acte de resistència, però jo em referia a la nostra capacitat per entomar les males notícies que, és evident, també explica el diari (i els informatius dels altres mitjans): crims, conflictes, guerres, etc.
No va ser cap notícia d'aquesta naturalesa el que em va desesperar, dies enrere, va ser una aparentment més innòcua, a priori inofensiva, que duia per titular "Cap als 10 milions". I si el titular ja em va deixar estabornit, els dos breus que l'acompanyaven em van deixar KO: "Catalunya s'ha de preparar per continuar la línia d'augment de població, tant en nombre com en diversitat. El repte serà adequar els serveis socials, la salut pública i l'habitatge a una mitjana d'edat cada cop més alta".
Deu milions d'habitants! Encara no hem assumit que som 8 milions, amb tot el que això suposa, i ja ens hem de preparar per als 10! I el més dramàtic és que la previsió és que sumarem aquests dos milions de població més ràpidament del que vam sumar els dos per passar dels sis als vuit; la previsió del Centre d'Estudis Demogràfics és que en qüestió de dues dècades, potser menys, siguem dos milions més de persones a Catalunya, si sostenim el creixement actual de població, amb un augment anual de 110.000 persones. De veritat cal ser tants? De veritat podrà sostenir, aquesta major càrrega el nostre estat de benestar?
La notícia s'acompanyava amb una gràfica comparativa d'algunes dades de 1987, quan érem sis milions, amb dades de 2023, quan hem arribat als vuit, i algunes dades em van preocupar: ara som una població més envellida (les persones majors de 65 anys representen el 19,3% de la població, l'any 1987 el 12,6%), amb una mitjana d'edat més alta (43 anys al 2023, 26 al 1987) i tot i que hem augmentat l'esperança de vida (dels 77 als 83 anys), hem incrementat notablement la densitat de població, de 187 habitants per km² el 1987, a 243 habitants per km² a 2023.
Jo, que avui ja estic per sobre la mitjana d'edat, d'aquí a vint anys ja formaré part de la població major de 65 anys, i potser és per això que em neguitegen tant aquestes projeccions de futur, perquè la població menor de 16 anys no ha augmentat en la mateixa proporció que la major de 65 anys, ja que el 1987 representava el 12,6% i el 2023 el 15,3%, i una societat sense joves és una societat sense futur.
En resum, si l'any 1987 vaig celebrar els 6 milions i enguany ja em preocupen els 8, ja maldo des d'ara per a quan arribem als 10...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada