167,56 milions d'euros

167,5 milions d'euros són molts diners, una morterada de diners que segurament tu i jo mai veurem junts, així posats un sobre l'altre. 167,56 milions d'euros, a tu i a mi, segurament ens resoldrien la vida, o qui sap si ens la complicarien definitivament, però en tot cas, fins i tot amb molt menys, amb "les engrunes" que resten després de la coma, ja faríem...

167,56 milions d'euros és l'import dels pagaments indeguts de diferents prestacions socials del Departament de Drets Socials i Inclusió en el període 2016–2024, tal com recull un informe de la Sindicatura de Comptes segons dades del mateix departament.

Un pagament indegut és una ajuda o prestació econòmica que l’administració pública paga a una persona sense que en tingui dret, ja sigui perquè ha deixat de complir els requisits, perquè hi ha hagut un error en la tramitació o perquè s’ha aportat informació incorrecta.

Imaginem que tinc dret a rebre una prestació econòmica a causa d’una situació personal o familiar concreta, i que la rebo correctament. Un dia, però, aquesta situació canvia, i ja no compleixo els requisits per continuar rebent-la. Suposem que, des que comunico aquest canvi fins que l’administració resol la finalització de la prestació, passen uns mesos, i durant aquest temps la continuo cobrant. Doncs bé, tots els pagaments que rebo a partir del moment en què ja no em correspon la prestació són pagaments indeguts, que l’administració em pot reclamar dins d’un termini legal, i que estic obligat a retornar.

Aquest és un exemple habitual de com es generen els pagaments indeguts en l’àmbit de les prestacions socials, i és així com, al llarg d’aquests 9 anys (2016–2024), s’han acumulat fins a 167,56 milions d’euros en pagaments indeguts de diverses prestacions socials.

Resulta evident que el marge de millora en la gestió d’aquestes prestacions existeix, i la mateixa consellera de Drets Socials i Inclusió ja va anunciar, arran de la publicació de l’informe, la creació d’un nou organisme per gestionar aquestes prestacions de manera, se suposa, més eficient.

L’informe de la Sindicatura de Comptes també aporta una altra dada rellevant: “L’any 2022 les obligacions reconegudes en el pressupost del Departament de Drets Socials i Inclusió per prestacions econòmiques de dret subjectiu van ser de 978,29 M€ (el 31,60% del total de les despeses reconegudes amb càrrec al pressupost del departament)”.

És a dir, només l’any 2022, l’import total de totes les prestacions econòmiques de dret subjectiu va ser de 978,29 milions d’euros, una quantitat que representava aproximadament una tercera part del pressupost del departament.

La xifra és realment significativa, i cal entendre que la immensa majoria de les prestacions es van gestionar i executar correctament. De fet, si fem una simulació, tenint present que els 167,56 milions d’euros de pagaments indeguts corresponen a un període de 9 anys (2016–2024), la mitjana de pagaments indeguts per any seria de 18,6 milions d’euros, és a dir, menys del 2 %.

Fa bé la Sindicatura de Comptes en assenyalar els aspectes que cal millorar, ja que la gestió dels diners públics ha de ser escrupolosa i estar subjecta a seguiment, control i auditoria. Alhora, també cal contextualitzar l’import dels 167,56 milions d’euros: tot i que és una xifra important, representa una proporció relativament petita del total de prestacions, i en molts casos, els pagaments indeguts són degudament retornats per les persones beneficiàries.

Mentre denunciem les coses que són millorables, també hem de poder dir les que funcionen bé; ambdues qüestions són necessàries, perquè, és evident, que una cosa no treu l'altra...