Així comença... "Abolició"

Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre, "Abolició. Polítiques, pràctiques, promeses" (Tigre de Paper i ICIP, 2025), d'Angela Y. Davis, amb traducció de Lola Fígols Fornell, que ha estat el primer dels tres llibres del Club de Lectura de Pau i Drets Humans d'aquest curs, un llibre tant interessant (i necessari) com dens. Reconec que és un llibre que m'ha costat llegir, no és d'aquells que t'empasses d'una glopada!

El llibre és un recull ordenat de diferents articles de l'autora en els que defensa que les presons no són una solució justa ni efectiva, sinó una herència de l’esclavitud i una arma de control social. Davis proposa entendre l'abolició no com, necessàriament, una acció immediata, sinó com un projecte col·lectiu de transformació d'un futur que faci les presons innecessàries, entenent que la seguretat no s'assoleix amb més càstig, sinó amb educació, salut, habitatge i comunitat.

"Abolició. Polítiques, pràctiques, promeses" és un llibre que comença així:

PRÒLEG

Aquests escrits al voltant de la presó, el complex industrial penitenciari i l'abolició de tots dos constitueixen un esforç col·lectiu i, tenint en compte la seva relació amb les pràctiques en desenvolupament del moviment, també provisional per comprendre uns processos responsables de certes formes contínues i sistemàtiques de destrucció en la nostra societat. Tot i haver demostrat una vegada i una altra la seva incapacitat a l'hora d'actuar com a garant de la seguretat pública i com a lloc de rehabilitació de les persones empresonades, la institució de la presó sempre ha promogut la pròpia continuïtat.

Per bé que aquests assaigs van ser escrits en un moment històric molt diferent de l'actual, espero que les idees que hi expresso puguin tenir algun valor contemporani. Més concretament, espero que aquests escrits ajudin els participants i acadèmics-activistes del moviment a apreciar el fet que, tot i que no hi ha una correlació directa entre els canvis que intentem generar a través de les pràctiques dels moviments radicals i les seves conseqüències en la realitat, aquestes conseqüències tenen el potencial de marcar una gran diferència i de revelar canvis que, d'altra manera, potser no hauríem sabut mai que necessitàvem. Tots els assaigs d'aquesta col·lecció reflecteixen unes idees i pràctiques col·laboratives, i, encara que sigui jo qui figura com a autora de la majoria d'aquests escrits, no pretenc de cap manera atribuir-me la responsabilitat exclusiva de les idees que exploren.

Avui, els torno a examinar per comprendre els avenços (i retrocessos) històrics, intel·lectuals i pràctics que van possibilitar. És amb aquest objectiu que els poso a disposició d'un públic més ampli.