Dies enrere us vaig parlar de la meva darrera revisió mèdica laboral i ahir, mentre seguia amb atenció el segon debat de les jornades "En clau de futur" dedicat a les noves generacions, vaig pensar-hi quan parlaven de la salut mental i em vaig preguntar: perquè no em van preguntar per la meva salut mental?
A la revisió mèdica em van preguntar pels antecedents de malalties de la meva família, pels meus hàbits de vida i de consum (dieta equilibrada, esport sí, tabac no, alcohol ocasional) i per possibles molèsties físiques derivades de l'exercici de la meva feina, com coïssor als ulls, dolors musculars a l'esquena, a les cervicals, als braços, etc., però no recordo que em preguntessin per la meva salut mental.
No sé si, aquell dia, entre la visita que em va fer la infermera i la doctora, ambdues professionals van haver de fixar-se en alguns indicadors o respostes que asseguressin mínimament que tinc una bona salut mental per al desenvolupament de la meva feina.
Forma part la salut mental de la prevenció dels riscos laborals?
Si la resposta és que sí, jo diria que no es nota massa; si la resposta és que no, potser caldria que ens ho plantegéssim seriosament.
També és cert que possiblement, en general, ens costa menys despullar-nos físicament que no emocionalment, i potser caldria que en la vigilància de la salut laboral obríssim el focus del benestar emocional i la salut mental; i si això ja era necessari abans, amb la pandèmia aquesta necessitat encara s'ha fet més evident, més urgent com a mínim, des de la perspectiva de la salut laboral, en la prevenció.
Em preguntaran per la meva salut mental a la revisió mèdica de l'any vinent?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada