dimecres, 15 de desembre del 2021

El treball ja estat vençut

"Vindrà aquell dia que el treball vencerà", versa la frase que ja fa una colla d'anys, juntament amb la icònica imatge del quadre "El Quart Estat" del pintor italià Giuseppe Pellizza da Volpedo (i utilitzada pel director de cinema Bernardo Bertolucci a l'inici del film "Novecento"), va esdevenir pòster del PSC per a l'esperança...

I potser sí que el treball va vèncer algun dia, no seré jo qui ho negui tot i que en dubto, però avui, penso, podem afirmar sense por d'equivocar-nos que el treball ja ha estat vençut.

Setmanes enrere escoltava amb interès la intervenció de Raúl Flores, Secretari Tècnic Foessa, en la que posava paraules a la crua realitat del nostre mercat de treball: "hi ha dues classes de persones treballadores, els qui tenim feina estable, que representem aproximadament 2/3 parts de les persones que treballem, i els que estan atrapats a la precarietat  i inestabilitat, que representen la tercera restant."

Això ja fa anys que ho sabem, i aquest és el drama: no que ho sabem, sinó els anys que fa que ho diem, perquè la inestabilitat laboral no és temporal sinó que esdevé crònica, solidificant així la cronificació de la precarietat.

Ampliant el focus Raúl Flores definia tres tipus de persones treballadores:

  • Les persones treballadores segures, les privilegiades, que tenen bones condicions de treball, que treballen en posicions estables i en sectors econòmics forts, i que d'alguna manera poden escollir.
  • Les persones treballadores de risc, que treballen en condicions precàries, condicions que no els permet superar el llindar de risc, que es mantenen a la corda fluixa acumulant deutes, sense disposar de massa recursos.
  • Les persones treballadores desarrelades, que pel motiu que sigui es troben privades del dret al treball, a vegades perquè els han acomiadat perquè solen ser els primers a qui s'acomiada, i que si treballen ho fan en "el que hi ha", o en l'economia informal o submergida amb dificultats per accedir a ajudes o prestacions.

És evident que el risc d'exclusió no només depèn de tenir o no tenir feina;  la feina és un factor de risc més, però massa vegades aquest factor (no tenir feina) és un desencadenant dels altres: acumular deutes, perdre l''habitatge...

I si el risc d'exclusió no només depèn de tenir o no tenir feina, el treball per a fomentar la inclusió, per a recuperar tot el que s'ha anat perdent, ha de comptar també amb la recuperació de la feina, encara que ja sabem que moltes vegades treballar no serà suficient.

Ja no sé si, com a societat, seguim esperant que vingui aquell dia que el treball vencerà; el que sí sabem és que la feina ja no és ni ascensor ni salva vides, i que aquest "Quart Estat" que va pintar Giuseppe Pellizza da Volpedo al seu quadre, la classe més pobra de la societat, segueix en el mateix vagó de cua rere la burgesia, el clergat i la noblesa d'aleshores, en els seus equivalents d'avui...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada