Què estudiar?

De petit somiava ser moltes coses, em sembla que la majoria relacionades amb l'esport, coses que eren inabastables i que la vida, sense crueltat però sí de forma clara, van deixar en somnis. De jove, ja a l'institut, algunes cruïlles em situaven, com a molta altra gent, en l'obligació d'anar traçant el meu propi camí, ja no només cap a un possible somni, sinó en la decisió de què podia ser de gram, i què no: a vegades en la decisió pesa més el que es tria, en d'altres el que es descarta.

Dues coses pensava, que no somiava, que podria ser quan sigués gran: mestre i periodista; mestre o periodista. És clar que en cap d'aquestes dues professions m'hi acabava de veure, i no van arrelar prou dins meu com per desitjar estudiar magisteri, o periodisme. Era un altre el meu impuls, era una altra la pulsió que em movia, i no vaig veure la llum fins a 2n o 3r de BUP quan en una xerrada a l'institut dos educadors socials em van marcar un camí; l'enyorat Marià Casadevall i Ramon de la Cueva ens van parlar sobre l'educació social a cinc o sis estudiants i aleshores ho vaig veure clar, ho vaig tenir clar. La resta és història, i avui tampoc és dia d'explicar-la...

Què estudiar?
La revelació, cas que hi sigui, no sempre arriba i aquesta és una pregunta a la que els i les joves tard o d'hora han d'afrontar; i el que jo vaig viure com a jove, ho he viscut i visc encara com a pare, i a vegades aquest és un paper més difícil de fer: com afrontar la seva decisió?

Avui, acabada l'etapa obligatòria, són moltes les opcions que els i les joves tenen per a seguir els seus estudis, opcions que no es resolen només superant la primera cruïlla: batxiller o cicles formatius? Les opcions són tantes que moltes vegades les famílies, els pares i mares que acompanyem els nostres fills i filles en la seva decisió, acompanyem a cegues, sense conèixer prou les opcions, els itineraris, les sortides ni els propis estudis.

Tenint clar que la decisió és sempre dels nostres fills i filles, és evident si la poden prendre havent sospesat pros i contres, anhels i temors, no només amb els seus amics i amigues, també amb la seva família, els pares i mares no ens podem permetre el luxe de ser il·lustres ignorants.

És per això que xerrades d'orientació com la que organitzem des de l'AMPA Xifra, adreçada a les famílies i no als i les joves, són de gran ajuda, perquè els pares i mares naturalment no tenim l'obligació de conèixer fil per randa totes les opcions que ofereix l'educació post obligatòria, però sí la responsabilitat d'informar-nos-en quan els nostres fills i filles es troben en alguna d'aquestes cruïlles.

I no és només qüestió de conèixer mínimament les opcions, sobretot també de saber acompanyar, de trobar aquell punt mig, aquell equilibri tan difícil de calibrar que suposa acompanyar sense prendre decisions per elles i ells, ni deixar-los soles i sols davant la decisió.

Què estudiar? La resposta és seva, nosaltres simplement hem de saber estar al seu costat, en la decisió que finalment prenguin, acceptant que, com nosaltres, sempre hi ha el risc que s'equivoquin. Jo en la meva decisió d'estudiar Educació Social, em sembla, no em vaig equivocar...