dijous, 30 de desembre del 2021

El món s'acaba


El món s'acaba, deia fa anys Xavier Grasset al programa de Catalunya Ràdio que es deia precisament així, i arribat a aquest punt hi ha qui prefereix no mirar amunt, o ni tan sols al voltant, per evidenciar que no tenim remei, que irremeiablement (?) el món s'acaba... 

Potser és que el nostre compte enrere compta massa temps, des de la nostra perspectiva quotidiana, situant al 2050 un punt crític que, em temo, possiblement posposarem. Potser l'amenaça hauria de ser més imminent i, com en la pel·lícula "No mires arriba", més perceptible, és clar que no hi ha més cec que el que no vol veure-hi, i d'evidències ja fa temps que en tenim moltes, i moltes vegades fins i tot les lamentem... 

Potser la vida ja no és allò que passa mentre fem altres plans, com va dir John Lennon, sinó allò que passa mentre el món s'acaba, mentre seguim xuclant més i més recursos de la Terra, mentre intentem fer plans, de cimera en cimera, més per allargar-ne l'agonia que no per resoldre de soca-rel el problema. Pilotada endavant, i que la propera generació s'arromangui, més si cal... 

El món s'acaba i a la pel·lícula "No mires arriba", que no deixa de ser una caricatura de la nostra realitat, la nostra estúpida realitat, s'agraeix que no el salvin, que no ens salvin, i que el món, el nostre món, es destrueixi víctima d'ell mateix

El món s'acaba, deia Xavier Grasset, però s'acaba bé, reblava tot seguit! Aquests dies, mentre el món es va acabant, s'acaba un nou any, un 2021 pandèmic que procurarem acabar bé, el màxim bé que puguem, i això ja serà molt...

El món s'acaba i mentre la perspectiva sigui que per dècades ens sobreviurà, em temo que seguirem escanyant-lo més del compte, perquè mai en tenim prou, perquè sempre en volem més... No podem (volem) evitar-ho i com l'escorpí de la faula (fins que ens demostrem el contrari), així és la nostra naturalesa... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada