Ramon Gener té una habilitat que admiro, i reconec que sanament envejo: es sap fer escoltar!
Suposo que això, d'una o altra manera, és que el que també s'estudia quan s'estudia música i, especialment, cant: fer-se escoltar. I quan parla, com amb la música, Ramon Gener domina el "tempo", el ritme, les pauses i els silencis. De ser un extraordinari baríton potser ens hauríem perdut un gran comunicador i divulgador de l'art en general, i la música en particular.
La seva comunicació també t'atrapa per la passió amb la que explica les històries que hi ha dins i fora de la música i les cançons; recordo més d'una vegada haver-me esperat dins el cotxe, amb el motor apagat i la ràdio encesa, per acabar d'escoltar la seva secció mentre fa una dissecció a una peça musical com un taxidermista.
És per tot això que no vaig dubtar en comprar-me, quan va sortir, el llibre "Si Beethoven pogués escoltar-me" (Ara Llibres, 2014), en el que comparteix amb el lector la seva passió per la música.
A l'inici de cada capítol del llibre hi ha un fragment d'una cançó, i aquesta és la cita del capítol "Curiositat":
"Per què no?
Jo no apel·lo mai el que no sé."
Les noves de Fígaro (Acte III). Lorenzo da Ponte, Wolfgang Amadeus Mozart
Ramon Gener és un gran comunicador i estic convençut que fins i tot el Beethoven amb sordesa, de tenir-lo al davant, se l'escoltaria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada