dimecres, 29 de desembre del 2021

Paraulògic, o breu història d'una frustració personal


Dos dies, he durat al Paraulògic. Dos dies, ni un més. El primer, naturalment, per provar-lo, per començar a jugar. El segon, per decidir que ja en tinc prou. No li he donat, ni li donaré, un tercer dia; entre el Paraulògic i jo no hi ha hagut química, i en part em sap greu, que a mi ja m'agrada jugar amb les paraules.

Pel carrer, quan condueixo i tinc un cotxe al davant els ulls se me'n van a les lletres de la matrícula, prescindint dels números, i mentalment jugo a construir paraules amb les tres consonants de la matrícula afegint-hi només vocals. O als passatemps del diari, que abans faré els mots encreuats que el sudoku...

M'agraden les paraules fins al punt que un any pel meu Sant, essent adolescent, la meva mare em va regalar el Gran Diccionari de la llengua catalana! M'agraden les paraules però no el Paraulògic.

La decisió de no seguir jugant va ser un impuls, i no va ser fins dies després que vaig trobar-ne el motiu (per a mi) més racional. I en essència el motiu és la frustració, la frustració de saber que per més que m'hi esforci és impossible que el completi només per mi mateix.

És a dir, en el meu cas començava a jugar vençut, i convençut que em quedaria a anys llum d'un resultat mínimament digne. Reconec que és un sentiment molt personal, i aquesta frustració impacta directament en la motivació: perquè jugar a un joc en el que difícilment, i rarament, guanyaré res?

Fins i tot les màquines escurabutxaques, sobretot les màquines escurabutxaques, saben que per motivar-lo (i potenciar així la seva ludopatia) el jugador necessita victòries, encara que siguin petites, petites victòries i premis que l'animin a seguir jugant...

I per més drama, com si no fos poc motivador saber que no tens res a pelar, mirava Twitter i comprovava com fins i tot experts en la llengua i les paraules a vegades ni tan sols completaven el Paraulògic...

I sí, ja sé que també podria jugar-hi posant-me reptes personals, allò de dir "va, a veure si arribo (per exemple) a quaranta paraules!", però ni així...

A casa la resta de la meva família hi juguen de forma més cooperativa, començant jugant individualment i després compartint paraules. També hi ha qui demana ajuda a Twitter, qui es passa paraules o qui, directament, les copia...

Jo no sóc de Paraulògic però reconec que, ni que sigui per la fogonada d'aquests dies, és un meravellós fenomen en favor de la nostra llengua, d'autoafirmació i alhora de coneixement, sobretot pel descobriment de l'ingent lèxic en català que, en general (o si més no en el meu cas), desconeixem...

Al capdavall, jugar amb la llengua és una bona manera de donar-li valor, sobretot ara que rep nous embats, sobretot per una llengua, el català, que massa gent d'aquí i d'allà mira amb recel i tracta amb menyspreu.

En fi, entre el Paraulògic i jo la cosa ha durat, si fa o no fa, de Nadal a Sant Esteve!

2 comentaris:

  1. Sembla que dura més. A casa fa molt que hi juguen, petits i grans busquen paraules. A l'escola també hi jugàvem, en dèiem la barrejada, a vegades amb la lletra del mig i d'altres ,per començar sense lletra obligatòria.
    No es tracta de guanyar, es tracta de posar-se reptes personals o de grup. I entreté, paraules noves, formació de paraules de la mateixa arrel ... Jugar amb la llengua i la nostra per la xarxa, em sembla excel·lent.
    Em sap greu que, si més no amb el títol, es banalitzi d'aquesta manera. Si fos en anglès dubto que es fes aquest enfocament de cert menyspreu.

    ResponElimina
  2. Reconec el valor del joc, i la seva aportació a la llengua catalana. També reconec que, a nivell personal, no m'ha atrapat. Certament potser m'ha pesat massa aquesta vessant competitiva que s'acaba produint, tot i que és cert que cadascú hi juga com vol. A mi personalment m'ha generat més frustració que plaer, i potser caldria que fes un replantejament i jugar-hi de nou, aïllant-me de tot el que l'envolta... No volia banalitzar-lo, simplement explicar, des del títol, la meva frustració personal amb aquest joc.

    ResponElimina