Picar el Tió, o no...

"Hi ha dues coses infinites: l'Univers i l'estupidesa humana. I de l'Univers no n'estic segur." 

Ignoro quina va ser la circumstància concreta que va inspirar el físic Albert Einstein a dir aquesta frase, que va esdevenir cèlebre; ben bé podria ser, cas de viure avui i ser català, la broma aquesta de deixar de picar el Tió, tot i que sembla que no és una broma...

No en farem una qüestió d'estat, que no en tenim, i veurem si arriba a qüestió de país... Mare meva, quin país! 

Cal revisar les tradicions, naturalment, també si cal la del Tió; ho estem fent o hem fet amb altres tradicions, com la dels correbous o les empaitades d'ànecs...

Aquestes tradicions s'han revisat o eliminat per la violència exercida als animals, per evitar el seu patiment gratuït només per al nostre gaudi (?). És clar que aquest no és un debat tancat, que aquí hem eliminat les curses de braus però mantenim encara correbous i activitats semblants. El debat és obert i per moment encès com el foc dels bous embolats... 

Ara hi ha qui defensa deixar de picar el Tió per deixar d'exercir una violència semblant sobre aquest símbol del Nadal, per adreçar-nos-hi, diuen, de forma respectuosa i amable i no a cops de bastó. 

Sense negar que el Tió és un símbol del Nadal, també cal afirmar que és un tronc, que en el fons i en la forma simplement és un tros de fusta que, per més cara, potes i barretina que tingui, no deixa de ser un tió, així en minúscula, que el diccionari defineix com un "tros de soca o branca gruixuda, sobretot el que hom destina a ésser cremat."

No sé, penso que en fem un gra massa, que aquesta humanització és una hipèrbole, una ridícula exageració, que tampoc he vist mai que la mainada piqui el Tió de forma violenta, ni amb actitud violenta, sinó amb la naturalitat festiva de la tradició i de la cançó, o cançons, que l'acompanya. 

Humanitzar el Tió fins aquest punt és posar-lo al nivell de la pilota "Wilson" del nàufrag interpretat per Tom Hanks, és clar que en aquella ficció la humanització de la pilota era qüestió de supervivència, i la del Tió sembla, simplement, una qüestió d'estupidesa.

El Tió és un tros de fusta que convertim en símbol en una ficció nutritiva i escatològica, en una mentida pietosa, una més de la tradició del Nadal, i que acabada la seva funció, pot ser tallat i cremat si convé, o bé desat per a tornar-lo fer sortir en escena l'any que ve...

El Tió és un tronc i potser el més aberrant és voler-ne canviar la naturalesa.