Ara que fa quaranta anys que el meu pare, Just Manuel Casero Madrid, va morir és un bon moment per a llegir la seva veu, bé a través els articles de la seva columna diària "Quiosc" del Punt Diari, bé recuperant la seva (inacabada) poesia, bé resseguint la seva vida amb la biografia que l'amic Jaume Guillamet va escriure, "Memòria de Just"...
En Just va escriure molt, des de jove al Seminari i fins quasi a la seva mort, molt més del que va publicar, i llegir-lo és, possiblement, la millor manera d'escoltar la seva veu. Però en motiu del 40è aniversari de la seva mort hem volgut recordar-lo amb quaranta pinzellades de la seva vida, i escoltant, literalment, la seva veu!
Mesos enrere la meva mare em va proposar de fer un vídeo amb imatges d'en Just per a commemorar el 40è aniversari de la seva mort, i de seguida vaig pensar que aquest vídeo podria ser l'ocasió ideal per a recuperar una gravació que vam fer a Cantallops i que la meva mare va etiquetar, a la caixa del cassete, amb el títol "Veu d'en Just"...
La seva vida es va apagar, la seva veu encara perviu...
Uf, Roger, tremendamente emotiu. El teu pare va ser un gran humanista i un cordial non polític del seu temps. Al vídeo hi desfilen personatges de gran qualitat humana, entre d'altres, el valencià Joan Fuster. Molts ànims per seguir la vida.
ResponElimina