Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dimarts, 9 de febrer del 2016
Oh Europa!
Zeus no va poder sucumbir als encants d'Europa i s'hi va presentar transformat en un gran brau blanc d'enormes banyes i la va raptar i endur fins a Creta, on ell va mostrar-se amb tota la seva majestuositat, no podent sucumbir llavors, ella, als encants del Déu suprem de l'Olimp.
No sé si Europa, l'Europa social, política i econòmica en la que vivim, la Unió Europea, és també un mite, una construcció fantàstica d'una il·lusió que dibuixem als mapes, més mentals que físics. La Unió Europea sembla per moments menys unió i menys europea, doncs la seva construcció està en crisi com ho està el model social, polític i econòmic que la fonamenten. Europa té aluminosi!
Europa tampoc està a l'alçada ni del que la pròpia Unió Europea s'hauria d'exigir (un model social, polític i econòmic que s'esquerda), ni del que li clama el món: el drama dels refugiats ens ha destapat les vergonyes.
El Mediterrani a aquestes alçades ja amaga més cadàvers que tresors, si és que amagava per ventura algun tresor, i pel continent vaguen refugiats que esperen trobar a Europa una mena de terra promesa, cercant desesperadament més la supervivència que la prosperitat que se'ls nega als seus països d'origen... Som ciutadans del món fins que el món truca a la porta!
Si fa més de 20 anys Dagoll Dagom ens va ajudar a descobrir Europa amb la sèrie "Oh! Europa", en la que una colla d'afortunats turistes viatjaven pel continent, avui diem oh Europa amb un gran lament quan descobrim la nostra Europa als ulls dels refugiats, o dels nostres propis, quan s'evidencien les desigualtats que Europa tampoc ha sabut evitar.
Si avui Zeus baixés de l'Olimp i veiés la nostra Europa difícilment se n'enamoraria, com sí va fer-ho de la jove princesa fenícia que ens dóna nom; potser baixaria igualment transformat en un brau blanc d'enormes banyes, però en comptes de convidar-nos a pujar al seu llom ens envestiria amb bravura com a càstig pels nostres pecats, car segur que algun n'hem comès...
Oh Europa!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada