dimarts, 27 de març de 2018

Presdemont


S'ha acabat la revolució dels somriures; aquesta és una de les evidències palpables a les manifestacions d'aquests darrers dies, resposta als empresonaments recents i la recent detenció del president Puigdemont.

S'ha acabat la revolució dels somriures, ha començat la revolució dels emprenyats! Aquesta és una de les proclames que més es repetien en aquestes concentracions i que apunten a la necessitat de fer quelcom més que manifestar-nos. Allò tan decidit i alhora tan controvertit de passar a l'acció!

S'ha acabat la revolució dels somriures, diuen els independentistes, però segurament el líder del Partit Popular català, Xavier Garcia Albiol, ho expressaria així: s'ha acabat la broma!

La detenció del cessat president Puigdemont suposa un gir argumental en el serial en que s'ha convertit el procés (l'argument i la trama s'hi presten, hi haurà versió televisiva?) i obre el capítol polític i judicial alemany, que ens mantindrà entretinguts, sembla, durant un temps...

Per l'estat espanyol el govern català ha infringit vilment el reglament però el fet (i els fets) és que el propi estat espanyol juga al límit del reglament a risc, si no ho ha fet ja, d'haver-lo infringit també. La diferència és que en l'equip de l'estat espanyol també hi ha els àrbitres!

En la voluntat manifesta d'escapçar el moviment independentista, empresonant part dels principals líders polítics, l'estat espanyol va definitivament per la caça major, el per ells cessat i fugit expresident Puigdemont.

La carpeta alemanya lluny de calmar l'ambient sembla que l'agitarà més; ara per ara la seva detenció l'ha situat de nou al primer lloc de la investidura; esgotats els estèrils plans B i C tornem al desafiant i combatiu pla A.

La pressió no és només pel president i el govern espanyol, també pel president del Parlament, que continua fent equilibris... I mentre a Catalunya discutim si Puigdemont ha de ser investit o no i el govern espanyol frisa perquè la justícia alemanya l'enviï cap a Espanya la pregunta flota i és inevitable: han caçat Puigdemont o s'ha deixat atrapar?