divendres, 2 de març del 2018

Paraula de Fabra: llevaneu


Les compostes són unes paraules que quan les descobrim, innocents infants, ens meravellen: parallamps, astronauta, trencanous...

Amb les compostes aprenem a entendre la complexitat d'aquest món en el que vivim, aprenem a veure'l i a interpretar-lo tal i com és, tan complex, i alhora fascinant com la paraula otorinolaringòleg!

Les compostes són com la nostra pròpia divisió cel·lular, quan no som més que això, una sola cèl·lula; també com elles, i com el món que ens envolta, som complexitat.

Aquesta setmana ha estat marcada, entre d'altres esdeveniments i fenòmens, per la nevada que, amb diferents intensitats, ha enfarinat el nostre país, aturat el trànsit de camions, anul·lat el transport escolar i tancat algunes escoles, instituts i universitats. Sí, ja ho sabem que només necessitem quatre volves de neu per trasbalsar el país...

I quan la neu es fa present en cotes més baixes, en zones més urbanes, apareixen com per art de màgia les màquines llevaneu, aquests vehicles aparentment normals (tot terrenys, camions, tractors, retroexcavadores...) dotats ("tunejats"?) amb una gran pala al davant la missió de la qual és, efectivament, llevar la neu de carrers, camins i carreteres...

Llevaneu

[de llevar i neu]

adj i f OBR PÚBL Dit de la màquina adaptada a un vehicle que és emprada per a treure la neu de carreteres, de vies fèrries, etc.

lle_va_neu.


Les màquines llevaneu, certament, són als vehicles el que les compostes a les paraules...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada