dimecres, 14 de març de 2018

Què cony està passant?


La història, diuen, sempre es repeteix tot i que nosaltres la percebem, com la vida mateixa, de forma lineal més que cíclica.

La sensació de déjà vu és inevitable, com si al llarg de la nostra lineal vida de sobte féssim giravoltes, "loopings"; tenim aquesta mateixa impressió, augmentada si cal i a la velocitat del Shambala, en relació al procés, que per moments s'accelera, per moments s'alenteix, per moments, com el que ara estem vivint, s'embolica; el que deia, una autèntica muntanya russa!

I és quan de nou s'embolica quan més tenim la percepció de bucle, d'haver transitat abans per aquest trànsit, de déjà vu, de que la història, vés quin remei, altra vegada es repeteix, que si ensopeguem és amb la mateixa pedra...

Altra vegada estem en una mena d'intermedi entre unes eleccions i la posterior investidura d'un president i, com al 2016 però per circumstàncies diferents, la resolució no sembla ni serà fàcil, tampoc indolora, tampoc sense víctimes, naturalment polítiques.

Els partits independentistes legítimament defensen els seus interessos alhora que intenten alinear-los amb els dels altres companys (?) de viatge, combinacions no sempre solubles i que solen obrir noves ferides sobre les que potser encara no han cicatritzat del tot, d'antigues batalles.

I mentre els partits independentistes juguen les seves cartes els independentistes sense (necessàriament) partit, els que es van partir la cara per defensar les urnes l'1 d'octubre, es desesperen i clamen al cel un acord, una direcció i sobretot un moviment vers la república i/o la independència, que ara ja no sé si és el mateix o no...

Només així s'entén l'expressió "què cony està passant?" que es va sentir aquest diumenge en un dels parlaments de la manifestació convocada per l'ANC.

El part d'aquesta fràgil república catalana independent, certament, és llarg, complicat i dolorós... Què cony està passant? Doncs que sota l'amenaça d'avortament prematur uns volen avançar el part, d'altres que sigui natural i uns tercers, si us plau, que els posin l'epidural!