dilluns, 19 de març de 2018

Esgrogueir


Alguns diaris, de paper i digitals, van esgrogueir les seves pàgines, portada inclosa, just l'endemà dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils fent cas omís a les recomanacions que en situacions com aquestes va fer el Col·legi de Periodistes.

Un fenomen semblant es va produir també a les xarxes socials i als serveis de missatgeria instantània amb la difusió d'imatges i vídeos explícits sobre la tragèdia, tot i que a diferència dels mitjans a les xarxes no necessàriament existeix (ni s'exigeix?) la curació de continguts ni el control editorial.

El mal anomenat periodisme ciutadà pot tenir molt de ciutadà però la majoria de vegades té poc de periodisme; dels periodistes esperem no només que ens expliquin els fets, sobretot que ho facin amb el rigor periodístic que se'ls hi suposa; altra cosa és la inevitable subjectivitat o la línia editorial, però els seus marges mai haurien de sobrepassar els codis ètics del periodisme.

Quelcom semblant hem vist tristament aquests dies amb la desaparició d'en Gabriel i el seu dramàtic desenllaç, amb mitjans de comunicació comportant-se com autèntics carronyaires i les xarxes socials vomitant bilis.

Davant la dificultat de tenir l'exclusiva, o el poc valor que aquesta pot tenir avui en dia en un món globalitzat també pel que fa a la comunicació, els mitjans cerquen no només ser els més ràpids sinó sobretot capitalitzar la notícia, cas que es pugui estirar com un xiclet, i generar alhora el seu corresponent impacte analògic i digital i naturalment a les xarxes socials, i tot plegat es sol traduir en un major nombre de lectors, d'oients, de teleespectadors i de clics per esdevenir tendència a les xarxes socials; l'equació és ben senzilla: a més clics i més audiència, a més impacte més ingressos per publicitat.

I si amb els mitjans de comunicació a vegades la decepció és inevitable també ho és en relació a nosaltres, ciutadania, a les xarxes socials, capaces de fer-nos aflorar el millor i el pitjor de nosaltres mateixos, sembrant solidaritat i esperança que, en qüestió de minuts, pot mutar perillosament en odi i sed de venjança...

No hauríem de perdre mai de vista que quan ens esgrogueïm, nosaltres a les xarxes socials i els mitjans de comunicació, senyal que quelcom no fem bé, senyal que, com quan ens falla et fetge, quelcom no va bé...