dimarts, 13 de març de 2018

Ja no són peixets sinó taurons


M'explicava l'altre dia la meva filla petita (12 anys) que en un altre barri perifèric gironí hi volta una furgoneta que vigila, segueix i rapta infants, que va veure l'alerta en unes històries d'Instagram, i que naturalment no vol anar sola pel carrer; ella naturalment té por i es sent insegura, jo inevitablement procuro que abans la por la venci guanyi en seguretat. Aquest és sempre un equilibri difícil ja que la por és humana i la seguretat total no existeix.

El tràgic desenllaç del cas d'en Gabriel, l'infant desaparegut i finalment trobat sense vida, mort presumptament a mans de la companya del seu pare, no farà més que disparar els temors de la meva filla petita tot i que, una vegada més, no són precisament els desconeguts els qui més mal ens poden causar...

Aquesta desaparició va causar un gran impacte social i mediàtic i va omplir les parets de la seva escola, també les xarxes socials, de peixets, símbol de la solidaritat i l'esperança de trobar-lo amb vida. Un mar de peixos han inundat les xarxes socials aquests darrers dies i aquestes darreres hores molts d'aquests innocents peixets s'han transformat en taurons, escampant odi i venjança, clamant la pena de mort com a única sort per la presumpta autora.

Davant tal visceral tsunami ha hagut de ser la mare d'en Gabriel, precisament ella que és qui més trista i desolada deu estar, al costat del pare, qui ha demanat, quasi implorat, respecte i sobretot que no s'escampi la ràbia; quina lliçó! Si la ràbia per si sola ja és difícil de contenir, més ho és quan s'escampa a les xarxes socials on cada piulada esdevé una contagiosa mossegada...

Amb aquest clima de tensió i desolació, de ràbia i impotència, de sed de venjança, el Congrés de Diputats haurà de debatre i votar, aquesta setmana, les esmenes a la totalitat que PP i Ciudadanos han presentat a la proposta del PNV de derogació de la presó permanent revisable, un eufemisme de la cadena perpètua. A les portes del Congrés hi ha lleons, dins l'hemicicle autèntics taurons...

La meva filla petita vencerà les seves pors, i jo les meves inconfessables, amb seguretat i confiança tal i com han fet i fan les seves germanes grans, amb més encerts que errors, equivocant-se ella, equivocant-me jo, i aprenent-ne tots doncs ella, com en Nemo, tard o d'hora abandonarà l'escull...