dimarts, 20 de març de 2018

André Gomes, una altra cara del futbol


Dels futbolistes professionals només en veiem i ens interessa una part, la que ens mostren dins el terreny de joc; naturalment en el cas dels més famosos i mediàtics, que solen coincidir amb els més bons, ens interessa el que fan dins i a vegades també fora del camp, fins i tot n'hi ha que promouen la seva projecció mediàtica més enllà de l'esport.

Els jugadors de futbol professionals, els que juguen en els grans equips, ens sembla que viuen en una altra dimensió, amb sous astronòmics i un estil de vida acomodat i (aparentment) sense preocupacions, o sense més preocupacions de les derivades del seu joc i el del seu equip.

Una vida fàcil i plena de luxes que algunes vegades hem vist malmetre's després del futbol en actiu per culpa, entre d'altres motius, de la cobdícia, les males inversions o les addiccions.

Sense negar res del que he escrit fins ara també és cert que els futbolistes professionals són persona i que com tu i com jo també pateixen, s'entristeixen i es deprimeixen. Recordeu quan Cristiano Ronaldo afirmava sentir-se molt trist al Real Madrid? Bé sí d'acord, sembla que era part de la seva estratègia per demanar una millora de contracte que finalment va tenir; ja sabem que en alguns casos qui no plora no mama...

Ara un altre jugador portuguès, el blaugrana André Gomes, va tenir en una entrevista la valentia i seguretat que de moment no ha demostrat al camp per afirmar (en realitat confessar) en una que no està bé, tampoc amb ell mateix.

La seva confessió ha transformat els xiulets de desesperació dels culers al Camp Nou en càlides ovacions els darrers partits en què ha sortit al camp als darrers minuts; està molt bé que l'afició lluny de fer-li mofa i befa li doni suport i animi, i veurem què passa quan torni a jugar de titular, si és que hi torna, i hagi d'afrontar tot un partit sencer, quan cada errada penalitza i atia la temuda remor de la grada a risc d'esdevenir xiulada.

Ja ho canten Manel en relació als guapos quan afirmen que "tampoc no s'agraden i tenen complexos per ser diferents" i que "també es preocupen i tenen psicòlegs i no passa res".

André Gomes ens mostra aquests dies una altra cara del futbol, de l'esport professional i d'elit, possiblement la cara més humana... i jo no puc fer res més que aplaudir-lo i reconèixer-li la valentia de dir-ho i de fer-hi front!