dilluns, 12 de març de 2018

Al capdavall només és un home


En el cas que avui ens ocupa xerrica tot, tot fa mal: la gravació, la filtració i el contingut.

La gravació és preocupant, sobretot perquè arribarà un dia, si no ha arribat ja, que acceptarem que ja no hi ha privacitat, que ja no tenim privacitat, que som o podem ser permanentment vigilats i escoltats. No prou conscients de la pròpia exposició pública (i a voltes impúdica) a les xarxes socials ara ja sabem que qualsevol conversa pot ser interceptada, gravada i difosa.

La filtració, (in)oportuna just l'endemà del Dia de la Dona, naturalment cerca fer mal, desprestigiar un polític i amb ell el seu partit i el procés que defensen. La filtració és política, interessada i manté obert el debat de l'ètica periodística, com en el cas dels missatges presidencials capturats a la pantalla del mòbil de Toni Comín...

El contingut és ofensiu i del tot reprovable dins i fora de context, perquè per més privada que fos la conversa els qui parlen no deixen de ser, ni ho han deixat de ser encara, càrrecs electes, representants públics.

Aquesta inoportuna conversa telefònica ha generat un moderat sisme polític i entre les reaccions sorprèn la solidaritat que va mostra-li l'opinadora Empar Moliner; ella defensava la possibilitat de parlar "tavernàriament" en privat (sí, a qui estigui lliure de pecat que li intervinguin la propera trucada) però em pregunto si la seva solidaritat seria tant convincent si l'autor de tals expressions hagués estat, per exemple, Miguel Arias Cañete, Empar?

Sospito que aleshores ella i molts (i moltes) que en certa manera l'han disculpat atribuirien aquests desafortunats comentaris a la pròpia naturalesa i essència de la dreta espanyola i dubto que s'hi haguessin solidaritzat.

És clar, és que tal comentari no és propi d'un independentista, menys encara si és d'esquerres, d'Esquerra...

Però tot plegat és molt més senzill: què voleu dones, Salvadó, com jo, com cantava Tammy Waynette, al capdavall només és un home...