divendres, 23 de març del 2018

Paraula de Fabra: paternitat


El fill o filla d'una mare soltera celebra el dia del pare? I el o la de dues mares?

La pregunta no vol ofendre sinó obrir un debat que genera controvèrsia i no sempre consens; la resposta, em sembla, és òbvia: si jo, orfe de pare, no el celebrava perquè hauria de fer-ho qui, tot i tenir un progenitor biològic, no té un pare? Bé, no té un pare reconegut, una persona que pugui respondre a tal funció, que tingui (més o menys) capacitat per exercir la paternitat:

[s. XIV; del ll. paternĭtas, -ātis, íd.]

f 1 DR CIV 1 Relació jurídica existent entre el pare i els seus fills, derivada de la relació biològica que comporta la generació.
 
2 investigació de la paternitat Facultat de què gaudeixen els fills nascuts fora de matrimoni de poder investigar lliurement llur paternitat.

2 fig La paternitat d'un llibre.

3 CATOL Tractament reverencial donat a algunes jerarquies d'ordre eclesiàstic.

4 paternitat responsable SOCIOL Expressió emprada per a indicar la paternitat d'aquells pares que es decideixen a engendrar un fill quan han ponderat degudament tot allò que necessiten o necessitaran per tal de complir llurs deures paternals.


La paternitat és el que amb insistència i convicció cercava Pilar Abel i que de moment, exhumat el cos del (genial?) pintor empordanès, la justícia li nega.

La paternitat no és només una qüestió biològica, sobretot és jurídica, doncs ja sabem que també es pot exercir sense haver engendrat; en qualsevol cas està subjecte a uns deures, com la maternitat, i també a alguns drets.

No figura entre els drets de paternitat la celebració del dia del pare, en tot cas aquesta diada s'hauria de celebrar o no, per cada família amb pare, en funció dels mèrits adquirits en llur exercici...

Un amic i company de feina, pare en múltiples ocasions i de paternitat activa, reclamava irònicament el dia del pare que els pares hauríem de tenir dret a demanar excedència de paternitat; en realitat, i això ni és una broma ni fa gràcia, hi ha molts pares que efectivament estan d'excedència al llarg de la seva paternitat...

I és que més que la relació jurídica existent entre el pare i els seus fills el que la defineix en el nostre dia a dia és l'existència d'una relació efectiva i, sobretot, afectiva, el que amb bon humor va saber definir tan bé Carles Capdevila!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada