dimecres, 28 de març de 2018

Els equilibris del president del Parlament


La presidència del Parlament, a manca de l'efectiva del govern, té en aquesta estranya legislatura un paper més rellevant. Definit sempre com el segon càrrec institucional més important del país aquests dies esdevé el primer de les institucions catalanes per raons òbvies, descomptant naturalment els càrrecs d'administracions espanyoles amb responsabilitats polítiques sobre Catalunya.

Possiblement per això, a manca de president del govern, el president del Parlament va fer l'altre dia una inèdita declaració institucional després de conèixer la detenció del cessat president Puigdemont i de l'entrada a presó de part del seu cessat govern.

El president del Parlament va fer la seva declaració institucional quan moltes mobilitzacions i concentracions encara es mantenien actives i copaven l'actualitat informativa, algunes amb talls de carreteres, d'altres amb càrregues policials. En altres paraules, el president del Parlament Roger Torrent va fer la seva declaració quan els ànims de molta gent encara estaven exaltats, amb la indignació a flor de pell, encetant la primavera catalana, la que ha enterrat la revolució dels somriures i voldrà fer néixer la dels emprenyats, la que voldrà canviar el lliri a la mà per la crida a l'acció i a la vaga general. I entre totes les proclames es recuperava de nou la d'investir, de nou sí o sí, el president Puigdemont.

El president del Parlament va fer la seva declaració institucional i, contra els que molts esperaven, precisament donada l'hora greu que el propi Torrent va definir, no es va comprometre a convocar un ple per (re)investir Puigdemont president.

Pràcticament des de la seva presa de possessió el president del Parlament fa equilibris, els que li exigeixen un càrrec representatiu com el seu, fet que a vegades a ulls dels independentistes més "hiperventilats" (o no!) són percebuts com una manca de convicció i compromís vers el procés, la independència i la república.

S'equivoquen els qui dubten de les seves conviccions, senyal que no les coneixen o que els hi són ben igual (que també podria ser), i s'equivoquen també els qui dubten del seu compromís, però suposo que ell tan sols cerca la manera de mantenir ambdues coses (conviccions i compromís) sense posar en risc el càrrec institucional que representa.

L'altre dia després del seu discurs molts li retreien no haver anunciat la convocatòria d'un ple per investir Puigdemont; possiblement no era ni el lloc ni el moment per fer-ho, cas que calgui fer-ho, i segurament ho farà quan, efectivament, Puigdemont pugui ser investit president, quelcom que com també saben els que el titllen de tou tampoc depèn d'ell, per més president del Parlament que sigui...

No caldria primer que algun grup el presentés com a candidat, entenent que té els vots garantits per ser finalment investit?