dimarts, 6 de febrer de 2018

Ni cent dies de gràcia


Temps era temps els polítics amb responsabilitats de govern disposaven de cent dies de gràcia, un temps suficient per permetre'ls aterrar i començar a marcar perfil propi, una mena de treva en la que la (necessària) crítica política dels adversaris de l'oposició es mantenia en suspens.

A partir del dia cent, doncs, s'obria la veda i la crítica de l'oposició iniciva el "crescendo" doncs aleshores la petja del nou govern ha era prou identificable superat el període de transició.

Aquell és un temps que sembla avui més lluny del que realment el tenim, però els nostres són uns dies en que tot s'esdevé a gran velocitat i, sobretot, tot es transmet en una frenètica immediatesa. La política comença a partir del minut zero, quan no és un contínuum, i ja no es concedeixen ni els cent dies de gràcia, i menys encara als piuladors de clic fàcil i excessiva verborrea...

Prou ho deu viure en pròpia pell el president del Parlament Roger Torrent, que ja ha tastat la crítica d'un sector de l'independentisme per la seva (prudent) decisió d'ajornar el ple d'investidura, també per la inevitable (?) foto al costat del delegat del govern espanyol Enric Millo en la presentació del MWC'18, també per mostrar-se massa simpàtic o cortès amb l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau...

El nou president del Parlament no fa ni un mes que exerceix el seu càrrec, en els nostres dies i sobretot per ell, una autèntica eternitat...